Reus-Berlín, la connexió catalana per entendre l’Europa d’entreguerres

«És un cas completament singular i insòlit a Catalunya que calia convertir en un relat viu, escrit en present per així aportar una gran vitalitat als fets passats», explica entusiasmada Montserrat Corretger, autora del llibre La pensió d’alemanys, ja a la tercera edició i que va camí de convertir-se en una de les grans sorpreses de l’any en el panorama literari català. Reus va acollir a principi del segle XX un grup de traductors alemanys i suïssos que treballaven per a empreses exportadores de fruita seca, oli i vi, que van aportar una mirada moderna i europea en una societat eminentment rural. Per això, el llibre té la virtut d’explicar-nos des d’una ciutat catalana l’Europa d’entreguerres, un dels períodes més convulsos de la història moderna en un triple angle català, espanyol i europeu.

El pròxim 15 de setembre Montserrat Corretger serà a Terrassa per recollir el premi Temerari, que distingeix el millor llibre de narrativa en català escrit entre les dues últimes diades de Sant Jordi. De fet, els crítics de Quadern, el suplement en català del diari El País, ja van escollir-la com una de les recomanacions en l’apartat de prosa catalana a les portes del 23 d’abril.

Lluny de semblar un treball local, es tracta d’una brillant novel·la europea que mereix una destacada presència a les llibreries i biblioteques, molt més enllà de l’univers reusenc. «A més de traduir a cinc llengües, els seus coneixements mercantils i la seva visió europea van servir per modernitzar la mentalitat de les empreses exportadores reusenques», destaca Corretger, fent referència als traductors alemanys i suïssos que van viure a Reus al primer terç del segle XX.

Tot això gràcies a una burgesia rica i culta amb una clara vocació exportadora: «S’haurien pogut conformar amb uns empleats administratius d’aquí, però van preferir aprofundir en les relacions internacionals. Podien combinar l’esmòquing en una festa d’El Círcol amb les espardenyes per visitar els pagesos de la zona que els subministraven la producció».

La novel·la està escrita en present per voluntat expressa de l’autora, que ha aportat una dosi de ficció a uns fets i personatges completament reals: «La història no ens pot aportar els pensaments i els sentiments dels actors, de manera que intento entendre’ls a partir dels diàlegs entre els protagonistes», afegeix Corretger.

Tot i ser una novel·la coral, hi sobresurten dos personatges. D’una banda, el suís Ernst, que com a gran lector ens transporta a un viatge per la literatura europea del moment, amb autors com Stefan Zweig o el menys conegut escriptor romanès Panait Istrati. D’altra banda, Victor Horn, un antic militar que confia que l’arribada d’Adolf Hitler permeti recuperar l’esplendor perduda d’Alemanya.

Precisament, un dels grans mèrits del llibre és entendre l’arribada del nazisme a partir del debat dels dos personatges. «Hi havia sectors de la població, com la burgesia mitjana, que en un primer moment van acceptar el nacionalsocialisme com a via per recuperar la glòria de l’Imperi alemany. Era un poble que estava molt ferit arran del Tractat de Versalles», raona l’escriptora. El tractat de pau de 1919 fa únic culpable de la Primera Guerra Mundial a Alemanya, amb la conseqüent pèrdua de territoris i fortes clàusules econòmiques. Ambdós comparteixen la seva fascinació per un Salou aleshores paradisíac i una atenció especial al Port de Tarragona, com a gran termòmetre de la situació econòmica de la zona.

De Horn, ja ens n’havia fet un tastet el fotògraf reusenc Josep M. Ribas Prous l’any 98, quan va comissariar una exposició arran de la recuperació d’un material fotogràfic seu. Bona part de les imatges tenien un eminent component militar, atès que tornà a Espanya durant la Guerra Civil. «Ell era capità de la Luftwaffe a la reserva i decidí ajudar l’exèrcit franquista, fent d’instructor i informador a la Legió Cóndor. Documenta amb les fotografies els efectes de les armes alemanyes durant el conflicte, les mateixes que, posteriorment, s’emprarien en la Segona Guerra Mundial», detalla Corretger.