Un món en cada cançó

Segons les paraules del bandoneonista i compositor de Mar del Plata Astor Piazzola, un dels grans revolucionaris del tango de la segona meitat del segle XX, «la música és l’art més directe, entra per l’oïda i va directament al cor. És la llengua universal de la humanitat».

Potser per això, a mi que no sé fe res sense escoltar música, em costa entendre la gent que pot viure sense ella i, també per això m’ha arribat al cor Un mundo en cada canción, l’últim llibre de Jeff Tweedy que acaba de publicar Contra Editorial en traducció d’Elvira Asensi. Tweddy és líder, veu i guitarra de la balda de Chicago, Wilco, una, posats a fer confessions, de les meves bandes favorites, la qual cosa incrementa encara més el valor d’aquest llibre, el quart.

Tothom amb un mínim de sensibilitat cap a la música (i en alguns casos fins i tot gent sense cap connexió vitals amb ella) pot arribar a associar alguns o molts episodis de la seva vida amb cançons concrets que, quan sonen, el transporten a la felicitat, a la nostàlgia, a la tristor o a la ràbia, però el que és del tot cert és que ningú posa en dubte la capacitat evocadora que tenen les melodies.

Tweedy s’ha capbussat en el seu passat, sense por i a cor descobert, i n’ha arrencat cinquanta cançons que vindrien a ser una mena de biografia emocional, un exercici que tots hem fet alguna vegada, encara que només sigui de manera puntual i ocasional i que, seguint el mestratge d’en Jeff, potser hauríem de fer de manera més metòdica i ordenada i segur que ens enduríem més d’una sorpresa.

Tweedy és sincer i apunta que aquest llibre és el primer que hauria d’haver escrit, ja que té com a tema la qüestió que més li importa en aquest món, les cançons dels altres. I segur que no s’equivoca, les cançons, a més de sentiment, són també coneixement, aprenentatge, saviesa, experimentació i, tot i ser una experiència personal, pot agafar sense esforç una dimensió universal, com de fet queda demostrat en aquest gran llibre, per cert, magníficament editat per Contra, una editorial barcelonina especialitzada en música, esport i cultura popular.

La tria de Jeff Tweedy és eclèctica, singular i, com podria testificar qualsevol amant de la música, totalment aleatòria, ja que en altres circumstàncies o moments, segur que hauria variat i ves a saber si poc o molt.

Sigui com sigui hi ha una cosa clara. És igual que la cançó escollida l’hagin escoltat milions de persones, n’hi ha una que és única, la teva, la que atresora les teves vivències i la relació directa amb ella. Un exemple, la cançó I shall be released, que Wilco va versionar durant la gira de promoció de A Ghost is Born i que apareix a Alpha Mike Foxtrot. Rare Tracks 1994-2014. L’original és de Bob Dylan, de l’any 1968. N’han fet versions, entre d’altres, The Band, Joan Baez, The Byrds, Tom Robinson Band, Jeff Buckley, Nina Simone i, fins i tot U2 i el grup de hard The Deftones.

Cadascuna d’aquestes versions té unes motivacions i uns sentiments diferents i únics que impulsen a un músic a agafar aquesta peça i no una altra per tal d’adaptar-la a la seva pròpia sensibilitat. I no només això, els que la rebin com a consumidors, també viuran sensacions úniques, personals i intransferibles i es pot donar que la versió, posem per cas, de Wilco sigui la cançó favorita d’algú que desconegui que la creació original era de Bob Dylan. Aquí hi ha la màgia.

Tweedy arrenca la tria amb l’Smoke on the water, de Deep Purble, probablement les 12 notes més famoses del rock i acaba amb I’ll Take You There, de The Staple Singers. Pel mig hi ha de tot. Mull of Kintyre, de Paul McCartney; Both Sides Now, de Joni Mitchell; Gloria, de Patti Smith; Somewhre Over the Rainbow, de Judy Garland; Death or Glory, de The Clash, una que podria ser quasi considerada un sacrilegi pels puristes i que ell estima i defensa, Dancing Queen, d’Abba; la trasbalsadora i angoixant Frankie Teardrop, de Suicide; Rambling Man, de The Allman Brothers Band, Radio Free Europe, de REM o, fins i tot Bizcochito, de Rosalia.

Sí, hi ha un món en cada cançó i aquest món és el nostre. Una col·lecció emocionada i emocionant de temes que canvien la vida o que, com a mínim fan que sigui diferent. Jeff Tweedy ens pot servir de guia i de model, però el camí propi l’hem de fer nosaltres. A nosaltres ens correspon establir connexions i universos personals. Comenceu a recordar i a apuntar i no us perdeu Un mundo en cada canción.

Jordi Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.