La padrina Bepeta

Vvaig néixer en una torre de l’horta de Lleida. El modus vivendi era pràcticament autàrquic. La padrina Bepeta regentava la intendència amb el suport del padrí, que portava l’hort. A banda del recapte pel consum diari, la padrina Bepeta feia conserva i confitures que duraven tot l’any. La padrina aprofitava els pots i les ampolles de vidre per guardar les conserves. Teníem corral i corralina. Quan tocava menjar conill els gats estaven contents perquè els encantaven les tripes. La pell la guardava la padrina fins que passava el pellaire cada mes. L’estufa era de clofoll i pinyola, les restes de les ametlles i de les olives. Amb el saïm de la matança del porc, la padrina feia el sabó en un gran calder. Ahir, en escoltar el director general de Medi Ambient de la Comissió Europea explicar l’Economia Circular que aplicarà Europa per «reduir els residus i reciclar més», vaig dedicar una amorosa llàgrima a la clarividència de la padrina Bepeta.