Josep Llop, que és un arquitecte culte, gran coneixedor de la història i de la geografia del nostre país, intel·ligent conreador de la història local, avesat a treballar en els arxius i extreure’n coneixement, acaba de publicar una novel·la històrica, La prova d’Holanda (Silva, 2022). Per què una novel·la? Perquè una novel·la, encara que contingui els coneixements d’un llibre d’història i les interpretacions d’un assaig, una bona novel·la, com proclamava Umberto Eco, serveix per dir coses que no es poden dir de cap altra manera.
Llop és un bon coneixedor de l’Edat Moderna, a l’inici de la qual, d’una banda, es posen les bases de la gran revolució agrària que portarà a un segle XVIII pletòric i a una revolució industrial al segle XIX i, d’altra banda, es produeix un enfrontament radical amb Castella que acabarà amb la pèrdua de les institucions i les llibertats catalanes l’onze de setembre de 1714. I ell sap prou bé que allò que passa aquí, a Tarragona, a Reus, a Vila-seca, a Salou és essencial també per entendre el que passa a tot Catalunya i que dona fins i tot claus rellevants que afecten la història europea, en uns temps de grans conflictes internacionals i de configuració d’un nou mapa d’Europa. Al mateix temps, enmig d’aquest coneixement històric, es troba amb un personatge fascinant, que té una biografia diguem-ne novel·lesca, un holandès que serà propietari del castell de Vila-seca i que tindrà un paper important en els grans esdeveniments econòmics, polítics i militars de la seva època. Gràcies a les enormes possibilites de la novel·la com a gènere, Josep Llop ens pot oferir una mirada total sobre aquest període, en la que hi participen tant la història econòmica com la política com la militar o com la que ara anomenaríem la història de les mentalitats, de les visions del món, en un cert sentit la història de les idees i per tant de la cultura. La novel·la permet meravellosament fer-ho tot a l’hora. I veure com l’economia i la política s’entrellacen. Com el gran salt econòmic català es fa a través de l’extensió del conreu de la vinya i de l’elaboració i l’exportació de l’aiguardent, sobretot als mercats del nord d’Europa. Aquesta és la clau de l’expansió econòmica del segle XVIII, iniciada ja a les acaballes del XVII. Però la història econòmica de l’evolució de l‘agricultura i del comerç, de la implantació d’olles i fassines d’aiguardent sobretot en les comarques de predomini de la vinya, de l’eclosió d’aquells ports com el de Salou a través dels quals aquesta producció d’aiguardents es podia destinar als seus mercats exteriors, té implicacions polítiques.
En el llibre de Josep Llop queda ben clar que el salt de Catalunya cap al progrés no es produeix a partir de les imposicions borbòniques i del decret de Nova PlantaFrança és el gran productor europeu d’aiguardent. Anglaterra i Holanda, potències marítimes i comercials, en són els més grans consumidors. Entre altres coses perquè la demanda de les flotes comercials és enorme. Un historiador comentava, mig seriosament mig en broma, que l’aiguardent era el petroli de segle XVIII: allò que fa moure els vaixells. Quan França tanca les seves exportacions als seus enemics europeus, Anglaterra i Holanda, aquests busquen nous proveïdors i n’impulsen la producció. Catalunya és un dels principals. En la geopolítica de l’aiguardent, Anglaterra i Holanda són els clients de Catalunya, amb economies complementàries. França, l’adversari i el competidor. I quan hi ha una guerra, al costat de qui estaràs?, dels teus competidors o dels teus clients?
Agafar el fil de Joan Kies obre per a Josep Llop la possibilitat d’oferir-nos una visió del món que correspon a l’Holanda comercial i industriosa, republicana enmig de monarquies, marcada pels valors del protestantisme i de la reforma, en podríem dir perfectament moderna. Joan Kies tingué, endemés, una vida excepcional: cònsol d’Holanda a Barcelona, va participar en la gestió de l’austriacisme català i de la seva aliança amb els Països Baixos i amb Anglaterra, va aixecar fassines i va exportar aiguardents, va fer plantar vinyes i va comprar el raïm que s’hi collia als pagesos del Camp de Tarragona, es va relacionar amb les autoritats catalanes i amb els representants de les potències estrangeres a Barcelona, va néixer a Amsterdam dient-se Johan Kies i va morir com a Joan Kies al castell de Vila-seca, després de casar-se a Catalunya, fundant una nissaga que havia de durar tres segles. Kies s’enamora de Catalunya precisament perquè és holandès, perquè hi veu reflectit el món d’on ve, encara que sigui amb un clima, un paisatge i uns conreus diferents. Però es troba amb una altra cosa: la fascinació dels catalans per Holanda. Les veus més sòlides i escoltades proposen com a projecte per a Catalunya ser l’Holanda del sud. L’Holanda de la Mediterrània. Ho deia Narcís Feliu de la Penya, que proposava la creació d’una gran companyia catalana per al comerç amb Amèrica. Holanda, que venia d’un enfrontament històric amb la corona de Castella i d’una guerra amb França, era per a molts catalans d’aquell moment un model a seguir tant des del punt de vista econòmic i comercial com d’organització política.
En el llibre de Josep Llop queda ben clar que el salt de Catalunya cap al progrés no es produeix a partir de les imposicions borbòniques i del decret de Nova Planta sinó que ja havia començat molt abans i que era prou fort per sobreviure a la guerra i a la imposició. Que la Catalunya austriacista tenia un projecte de futur modern, que no era el del despotisme francès sinó que es mirava més aviat en les institucions parlamentàries angleses o holandeses i en el confederalisme austríac. I això també té un valor i un gran interès en el moment actual. Josep Llop ho sap, i ens ho diu. No com un pamflet o com un assaig, sinó encarnant-ho. Fent-ne una novel·la. Una gran novel·la.
