La Setmana del Llibre en Català

És mes –el setembre– de novetats editorials, el moment de revisar si l’autora o l’autor que us agrada ha tret llibre nou o si alguna editorial n’ha fet la traducció, en el cas dels originals en altres llengües. I de conèixer nous escriptors; també.

Amb una ullada gens exhaustiva a les webs de les editorials, la lectura d’alguns articles periodístics i el visionat dels videos del telenotícies, ja m’he fet una vaga idea de quines són les novetats que estan a punt de sortir al mercat.

M’he autoenviat un mail –fàtima, tens un mail de fàtima– perquè no se’m passin lectures per alt. Ara bé, quan em giro, hi ha una pila de llibres que m’esperen, que porten tot l’estiu a l’ombra i que encara no m’he llegit. I ja sé què els hi passarà, els hi passarà com a molts d’altres, que un dia seran víctimes d’una lectora enjogassada i després viuran setmanes en solitari fins que torni a arribar un d’aquells dies intensos. La constància, que s’esvaeix quan arriba! Constància, què volàtil! Constància fugissera, vine a donar-me aixopluc! De trompis, de trompis, però anem avançant. Els de Setmana del Llibre en Català m’han posat uns deures agraïts, quatre lectures criminals:

‘Quan la mort truca a la porta’

Salvador Balcells, autor de l’Espluga de Francolí, se n’ha anat a buscar al primer detectiu privat de Catalunya, n’ha estudiat tant com ha trobat de la seva vida i de la societat del moment i ho ha traslladat en l’obra que publica Llibres del Delicte i que va ser guanyadora de l’última edició del premi Vilassar Noir. Per això la novel·la està ambientada a Reus, a finals del segle XIX, d’on era el detectiu. Balcells ha aprofitat per crear la Coia Pibernat, una dona que traspassa els convencionalismes de l’època que li ha tocat viure. Ella i el seu marit Pere Rosich tenen un assumpte pendent, en una masia han matat tota una família.

‘No em busquis’

La Sara Medina no existeix, tot i que consta com l’autora d’aquesta novel·la que permet als lectors passejar per Barcelona i per l’àrea metropolitana; ara fent teràpia per combatre les drogaddiccions en un barri benestant, ara comprant droga en un gimnàs sense spa.

No em busquis és el missatge que rep la mare del Martí des del telèfon del seu fill. Però ella no s’ho vol acabar de creure i va amunt i avall en busca d’un noi enganxat als tòxics que un dia no arriba a teràpia.

La Sara Medina és la combinació de la guionista Carmen Fernández Villalba i de l’escriptor David Cirici; són els responsables de posar a la mare del Martí sota el dilema de si accepta que l’ascendeixin a la feina i la traslladin a Suècia o si s’anul·la fins que trobi el Martí. I, mentre no pren la decisió, la vida li anirà posant obstacles i oferint caramels. El llibre el publica l’editorial Rosa dels Vents.

‘Els bons fills’

Capital Books ha traduït al català l’última novel·la de Rosa Ribas. Els Hernández són una familia amb les seves peculiaritats. Com totes les famílies, pensareu. Bé, en tenen algunes més. Es dediquen al negoci de la investigació privada, i tenen les vivències pròpies de qui es relaciona amb molta gent d’àmbits diferents. Però també conviuen amb els alts i baixos que ells mateixos generen amb les veritats que amaguen, les mentides que diuen, les informacions que es guarden i les frases que no acaben.

Els Hernández s’espien entre ells i, tot i així no es coneixen prou bé.

‘Tan trist com un tango’

L’editorial La Vocal de Lis publica l’obra de Santiago Artigas. A la suite d’un balneari han trobat mort un artista de renom. El detectiu privat de l’establiment veu l’oportunitat per portar una investigació de pes, però els policies aviat li pararan els peus i el menystindran. És l’any de l’Exposició Universal, el 1929. La novel·la és un passeig per una societat molt dinàmica a través d’uns personatges que es coneixen els clars obscurs dels carrers i les cases on habiten.

Periodista. Nascuda a l’Ametlla de Mar. Autora del llibre ‘Sense Cadàver/Sin Cadáver’. A TV3 informa de notícies de l’àmbit judicial, policial i de la seguretat.