El (mal) ejemplode los Mossos
Martes 13 de octubre de 2015, a las 11.30 h, en una cafetería de Vila-seca hay cinco mossos tomando café. Tienen el furgón cómodamente aparcado en la parada del autobús. Media hora más tarde vuelven al trabajo.
En Suiza, Alemania, Holanda o Dinamarca este mal ejemplo es imposible de ver. Y es que posiblemente los catalanes y españoles seamos diferentes, pero el sistema oxidado es el mismo.
Andrés J. Moreno Cañizares
(Vila-seca)
Un bon article a Tribuna
El dia 3, en Josep Moya ens demostra que de vegades dos i dos no són quatre, en política. L’article és excel·lent i molt digne d’ésser tingut en compte. Potser cal afegir-hi que vots que han mancat els independentistes són part dels cent mil que ha obtingut l’escindida Unió, que han estat malbaratats i llençats al buit.
Sembla estrany que en Duran que s’havia acreditat, en el temps, com a bon patriota, després de perdre la meitat dels efectius, encara es volgués presentar a unes eleccions transcendentals que només han fet perdre la necessària majoria catalanista a l’Artur, oblidant que des dels temps de Pujol i CDC, Unió ha gaudit d’una presència en l’àmbit català consistent en una representació molt superior a la seva importància i implantació entre els electors.
L’altra observació sobre els resultats del 27-S és que la CUP, ara, no tan sols posa traves a la presidència de Mas (l’artífex principal de la moguda catalanista junt amb Junqueras), sinó que a més a més s’oposa a BCN-World, el que resulta incomprensible, donat els llocs de treball amb què pot afavorir les nostres comarques, sinó també que no representa cap nosa, en implantar-se en unes terres que ara com ara només són un cau de rates. S’hi oposa perquè faria el miracle ‘el capital’? Si no és el gran capital, ningú és capaç i atrevit per crear grans empreses, que poden portar treball, tan necessari.
De ben segur també s’ha perdut molt de vot entre els nouvinguts, ja que no se’ls ha volgut explicar que el dèficit fiscal que pateix Catalunya a qui perjudica és en primer lloc als immigrants ja que si molts d’ells no troben feina, la Generalitat no hi pot fer res però no té competències autonòmiques de cap mena, en aquest tema. El dèficit calculat anual segons Catalunya arriba a 16 mil milions. El de 6 mil milions, calculat i publicat pel mateix Ministerio de Hacienda mitjançant un nou mètode inventat per la cas, és prou important com per explicar que la manca d’infraestructures que pateix el país, i que tanta falta fan, és prou per explicar que no es fundin més empreses a Catalunya, úniques que crearien llocs de treball.
Francesc Font de Rubinat
(Advocat, Reus)
Polític humil
És la moda: ara els polítics diuen que volen governar des de la humilitat. Comprenen la profunditat d’aquest vocable? A peu de carrer, humil és la persona que se sap instrument, que prefereix el bé general al personal; també s’espera d’ell que accepti les correccions sense acusar el veí dels fracassos; així mateix ho seria qui treballa amb responsabilitat sense buscar constantment l’aplaudiment i deixant que els que li envolten puguin millorar-ho i fins i tot superar-ho.
Entenc que la persona humil té ganes de servir als altres sense servir-se d’ells i que li satisfà aprendre per millorar ja que és conscient que no ho sap tot. A l’humil li fa feliç ser una persona més, no imposa la seva voluntat sinó que proposa idees. Humil seria qui sap passar per alt ofenses o greuges sense buscar la primera ocasió de picar a quiconsidera el seu ofensor; fuig de la corrupció i de l’adulador, de l’estafa i l’engany. L’humil no és ximple, és més intel·ligent, ja que s’allibera de la gran càrrega que suposa viure carregat de misèries
Pilar Crespo Álvarez
(Tarragona)