Circ sí, sense animals
Com a pare comprenc el dilema que suscita l’arribada del circ a Tortosa. Per una part l’ànsia de mostrar a les filles la majestuositat dels animals exòtics vius. Per l’altra, el patiment i injustícia que tots sabem es troba darrera d’aquests espectacles.
Davant aquest dilema només ens cal plantejar quina visió del món animal volem transmetre a les nostres filles?
Sabem que la versió que veurem al circ és una parodia grotesca i desvirtuada. Animals que són la icona de la llibertat convertits en caricatures. Éssers condemnats a captiveri i maltractament simplement pel lucre d’uns pocs.
Volem fer partícips als nostres fills d’aquesta aberració? Volem fer-los còmplices de la tortura? Parlo de tortura perquè no ens enganyem, per aconseguir aquestes piruetes antinaturals no s’aconsegueix més que mitjançant la força, la violència i la por.
El circ amb animals representa la versió més caduca i retrograda de la relació de la humanitat amb la fauna salvatge. Temps arcaics on l’ésser humà es vanagloriava de poder sotmetre a voluntat la natura. Humiliar-la i ridiculitzar-la li provocava un plaer malaltís. Temps decadents condemnats a desaparèixer en una nació civilitzada.
Vergonyós tenir un ajuntament ancorat en aquesta degradada concepció, doncs és un dels pocs municipis que a dia d’avui encara permet aquest tipus de funcions. La majoria de grans municipis, més de cent a Catalunya, incloent ciutats com Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Badalona, Hospitalet del Llobregat, i un llarg etcètera, han mostrat voluntàriament la seva empatia envers els animals anticipant-se a la llei 22/2015, del 29 de juliol, de modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, que eradicarà definitivament aquests xous. El que els altres fan per pròpia voluntat i convicció, Tortosa ho acabarà fent per acatament i a desgana.
Que l’escassa oferta lúdica a Tortosa no ens faci caure en potenciar el dolor i la decadència d’un vergonyós espectacle caduc i malaltís. Abans de portar els nens al circ, si us plau, pensa alternatives més ètiques i educatives.
Assís Torres
(Tortosa)
Aldeas de Potemkin
En el año 1787, el general ruso Gregori Alexandrovich Potemkin (1739-1791), gobernador de Crimea y de las provincias meridionales de la Gran Rusia, con motivo de la visita de la zarina Catalina II a la región, ordenó urgentemente adecentar todos los parajes y todas las calles por donde iba a pasar la comitiva real. Dispuso el adecentamiento de fachadas y caminos, también incluso la construcción de una serie de aldeas fantasmas, del más atrayente y próspero aspecto que fuera posible improvisar, y en cuyas calles falsas obligó a que se agolpara el pueblo, vestido con sus mejores atuendo y atento a las órdenes militares para que vitoreasen a la soberana a su paso con el mayor entusiasmo. Estas aldeas estaban compuestas únicamente por fachadas falsas. Cumplieron su cometido, y la zarina con gran agrado comprobó la prosperidad económica y la adhesión a la corona de las gentes de la región. Desde entonces, surgió la expresión de las “Aldeas de Potemkin” para designar cualquier maniobra política que trate de ocultar o disfrazar la realidad social a ojos de los dirigentes. La película española “Bienvenido Mr. Marshall”, dirigida por L.G.Berlanga, premiada en el festival de Cannes, usó el mismo truco que Potemkin.
F. Ortiz de Pinedo Mendiluce
(Tarragona)