Les cartes al director del dia

19 mayo 2017 15:42 | Actualizado a 19 mayo 2017 15:42
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El Vergel acepta la lactancia materna

Ante la dimensión mediática alcanzada por la noticia, queremos precisar que en nuestro restaurante no se admite el consumo por los lactantes de leche de procedencia animal (no humana), y así se advierte a la entrada del local y al efectuar las reservas telefónicas.

Está aceptada, por supuesto, la lactancia materna.

Esa posición obedece a que queremos ser coherentes con nuestra filosofía de vida, pero a la vez queremos ser respetuosos con la de nuestros clientes.

Es falso que hayamos expulsado a nadie del restaurante. Jamás se ha tomado ninguna medida contra nadie que haya ignorado nuestro ruego.

Nunca hemos hecho uso de nuestro derecho de admisión, no hemos prohibido la entrada a ninguna persona ni le hemos invitado a marcharse.

También es falso que excluyamos a los minusválidos, antes al contrario, desplazamos mesas al piso inferior para atenderles mejor.

Desde El Vergel no nos consideramos abanderados de ninguna causa, ni juzgamos a nadie por el tipo de alimentación de sus hijos.

No imponemos nuestros valores ni ideas. Sencillamente intentamos hacer un ejercicio de coherencia, respetando siempre el derecho de cada persona a mantener sus opiniones.

Por ello, pedimos libertad y respeto para establecer en nuestro local las normas que creamos más convenientes, que no han sido discriminatorias, excluyentes o denigrantes, ni lo van a ser nunca.

No odiamos a los bebés ni a las familias, antes al contrario, tienen nuestro afecto y respeto. Tanto es así que disponemos de tronas, sillas altas para niños, pinturas y libros para colorear y juegos de mesa.

Álvaro Soto / Ángel Martín

(Tarragona)

L’herència de la generació del 1967

Els «nens» el 1967 venim d’una generació amb uns pares que van sobreviure a una guerra i a una postguerra, que van passar una dictadura i van lluitar per unes millores laborals i unes condicions més dignes, que es van deixar la pell treballant de sol a sol al camp, a les fàbriques... per donar als seus fills una vida millor de la que ells van tenir, i aquests fills (la generació de finals dels anys seixanta)... vam passar una transició política complicada, vam lluitar per unes llibertats i uns drets (socials, laborals, humans), per deixar els nostres (fills).

Heretem dels nostres pares una herència poderosa, un saber, uns valors (lleialtat, compromís, responsabilitat, esforç) que aplicar a la nostra manera de viure, però en algun moment de les nostres vides vam equivocar el camí i no vam saber transmetre’ls el mateix als nostres fills, els «hi vam asfaltar» massa el camí i l’hi vam donar tot «massa» fet i ara... que es troben ells?: Una societat permissiva, han après a demanar i a no valorar (l’esforç, el sacrifici, la responsabilitat...).

Davant seu tenen un sistema polític corrupte, una societat que ofereix poques alternatives de futur, un sistema universitari car i poc dinàmic, un món laboral poc accessible i elitista... difícil situació la dels nostres joves (i la nostra com a pares d’aquests joves) i em pregunto... i quina herència li deixaran els nostres fills als seus fills?...

Mari Morales

(Tarragona)

Comentarios
Multimedia Diari