Les tortugues del Miracle tornaran, o no!

«D’aquí a 20 anys (2042) tornaran a la platja (el Miracle) que les ha vist néixer», deia aquesta dilluns Sílvia Giralt, oceanògrafa i responsable de l’àrea d’investigació i conservació del CRAM. Ho afirmava després de l’alliberament de 22 tortugues careta en aquesta platja tarragonina, on van néixer el juliol de l’any passat.

Aquest setembre de 2022 els exemplars han aletejat amb força mar endins, després d’un any de recuperació al CRAM, deixant enrere una costa que res tindrà a veure amb la que es trobaran, si es que sobreviuen, d’aquí a dues dècades.

L’alliberament ha coincidit amb un nou estiu de rècord de la temperatura del mar, a 29.72 graus a inicis d’agost (València). L’anterior registre més elevat és de fa set anys (2015), quan el Mediterrani va acumular una punta de 28.65 graus. Aquesta setmana el blau de Tarragona estava a 27.8°C.

Fa uns dies, Enric Aguilar, professor del departament de Geografia i membre del centre C3 de canvi climàtic de la URV, alertava en una entrevista a Tarragona Ràdio que aquest 2022 és any ‘Niña’, i que això sumat a l’elevat nivell de la temperatura marítima farà que «els temporals que vinguin a la tardor siguin molt forts». Ja hem tingut una avançada les darreres setmanes, amb les fortes i extraordinàries pedregades a l’Empordà, o una inestabilitat generalitzada a la costa, amb esclafits i tempestes.

Hi ha molts crits d’alerta, com el que el cap de setmana feia a Rac1 la presidenta de la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial, Manola Brunet. Alertava que «l’acció humana ha provocat en 60 anys un escalfament que de forma natural podria trigar-ne uns 3.000». Per reflexionar seriosament, «cosa que no fan els dirigents polítics dels països més contaminats» –afegia la eminent científica, també del departament de Geografia de la URV–. En la mateixa entrevista, Brunet alertava que en 10 o 20 anys (quan tornin les benvolgudes tortugues a fer el niu al Miracle) les calorades que hem patit aquest estiu seran «temperatures habituals».

Hi serà encara el 2042 la platja del Miracle? Hi seran les platges?

Hem vist abans de l’estiu llevantades que han durat setmanes, i que han deixat platges sense sorra. En algun cas, com la d’Altafulla, en estat crític. També han patits els embats alguns trams de les platges tarragonines.

Aquest dilluns al Miracle, discretament, entre els assistents hi havia un tercer eminent científic, l’investigador ICREA Francesc Burjachs. El 2019 (abans de la pandèmia mundial) ja ens va explicar a l’Evoluciona que de canvis climàtics n’hi ha hagut des que els homínids vam aparèixer sobre el planeta, fa entre fa 4 i 2,5 milions d’anys.

En aquells temps, els cicles climàtics eren d’uns 21.000 anys. Després, fins fa 1 milió d’anys, van passar a ser d’uns 42.000 anys, i, d’ençà de fa 1 milió fins ara, de 100.000 anys. En aquests períodes de temps succeeix un cicle climàtic complet, tot passant per fases glacials i fases interglacials.

Actualment estem al final d’una fase interglacial temperada, ens deia Burjachs. O sigui, entre dues glaciacions: la darrera va finalitzar ara fa 11.700 anys. Però els humans seguim jugant als daus amb els Déus dels temps, però el clima ens porta sempre avantatge, ens guanya la partida, se’ns avança.

Aquest científic de l’IPHES reconstrueix el clima de la prehistòria analitzant els pòl·lens; grans avenços amb minúscules partícules. I el futur, certament, no és gaire pol·linitzador.

Encara que es deixin de banda els combustibles fòssils; que es reverteixin, reconverteixin o eliminin els processos en base al carbó, ja anem tard. El nivell del mar haurà pujat 30 centímetres deu anys després (2050) del retorn de les tortugues del Miracle. Són dades de l’Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional dels Estats Units (NOAA), que recull un article de National Geographic. Potser hauran de fer el niu al passeig, ho tindran més fàcil per posar les carpes els voluntaris, quina gran feina que fan!

Cada any puja inexorablement el nivell del mar uns 3,4 mil·límetres, uns 23 centímetres des de 1880, i gairebé la meitat d’aquest augment s’ha produït en els últims 25 anys. La NOAA ja ha fet una planimetria on es veu en un sinòptic la costa de l’Atlàntic i del Pacífic, ara i d’aquí a tres dècades. El color vermell del que es menjarà l’oceà fa esgarrifar.

El desglaç de les gran glaceres dels pols i l’expansió tèrmica per l’augment de les temperatures expliquen la pujada del nivell del mar, segons els científics. A més, hi ha un augment local (anomenat relatiu) del nivell del mar que varia segons les zones del planeta. Algunes, literalment, s’esborraran dels mapes.

Les tortugues careta careta tenen memòria, recorden el lloc on van néixer, i el seu ‘gps’ natural les portarà de tornada d’aquí a 20 anys. Ara, si sabessin el panorama que es trobaran allà on s’acaba el blau, gràcies a la mateixa espècie que l’ha cuidat i alliberat (paradoxes de la vida), potser no tornen.

El que sí que sembla que encara es trobaran d’aquí a 20 anys és el ‘mamotreto’ del Miracle, potser hauran de fer allí el niu. O potser tenim més sort i se l’emporta una llevantada o un esclafit, i la natura, que sempre és més sabia que nosaltres, ens retorna la platja natural, com espero que la trobin les tortugues, malgrat tot, d’aquí a 20 anys.

Hi ha una part del seu futur, del seu retorn, que encara depèn de nosaltres.