L’estrès del feminisme lingüístic

Per fi m’he pogut llegir el llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua que ha coordinat la Carme Junyent i en el qual han col·laborat setanta dones lingüistes. Val a dir que l’interès em ve de lluny, des que, esclau del políticament correcte, em sentia incòmode no fent servir els desdoblaments innecessaris, els «personismes» impostats i tenint la sensació que era un heretge i un antidones per fer-ho així.

El títol del llibre, no pas curt, és prou explícit i significatiu dels temes que s’hi tracten: un estrès laboral de les lingüistes per les redundàncies no-sexistes; un plantar-se davant de tanta impostura superficial maquilladora i una voluntat ferma de canvi social per anar a l’arrel del problema: el masclisme que mata i menysté les dones. El fet de ser una obra polifònica arrossega un deix de repeticions que es combina amb un enriquidor detallisme en funció de qui escriu i a què es dedica. Sovint escoltar la Junyent deu minuts és més senzill: el missatge és el mateix i arriba sempre clar i entenedor.

Per fi m’he pogut llegir el llibre ‘Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua’

En destaco alguns articles: Ona Domènech fa explícit aquest rebuig a un llenguatge «sexista» que sigui incoherent; Marta Pontou ens fa dubtar entre una llengua inclusiva i una llengua que perduri però introdueix els adjectius pejoratius com un instrument més malèvol contra les dones; Anna Alonso és la més sintètica, la del resum perfecte i ho fa usant el terme «fal·làcia» sobre les normes que ens imposen; Irene Yúfera posa l’accent en maneres més efectives de practicar un feminisme actiu; Mariona Vernet fa un repàs a l’indoeuropeu per validar la no-necessitat del sexisme al llenguatge.

La triple bondat del llibre és que situa el debat en la lingüística, reforça les dones que volen ser professionals i allibera els homes per seguir l’exemple filològic sense ser titllats de masclistes lingüístics.