Memòria de peix

Acusar el conseller Boi Ruiz de desatendre Tarragona és fals i un insult a la intel·ligència

19 mayo 2017 23:43 | Actualizado a 22 mayo 2017 11:27
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Abans de res, vull expressar el condol per la mort del Sr. Gheron, farmacèutic de Tarragona, que va traspassar a conseqüència d’un infart, el dia de Nadal. Primer de tot el meu respecte a ell i a la seva família. Malauradament, aquest cas ha estat el detonant d’una sèrie de notícies i informacions interessades, malintencionades, i amb molta demagògia sobre la Unitat d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII.

Diuen que els peixos no tenen memòria; o que aquesta, a tot estirar, abasta només dos segons. Aquest deu ser el problema d’alguns responsables socialistes a les comarques tarragonines.

Durant el govern tripartit la Unitat d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII no tenia cobertura 24 hores. Ni tan sols els set dies a la setmana. Tampoc els festius. És a dir, durant el govern tripartit, una persona que patís un infart un dissabte al migdia, o un festiu a les set del vespre, o qualsevol dia a les sis de la tarda, irremeiablement havia de ser traslladat a l’Hospital de Bellvitge, perquè, fins al 2012, aquest era un servei que obria de dilluns a divendres de vuit del matí a cinc de la tarda.

Memòria de peix? No ho recorden? Doncs jo els ho recordo. És des del 2012, en moment de ‘retallades’ que el govern de Convergència i Unió amplia els dies i l’horari d’atenció de la Unitat d’Hemodinàmica, obrint tots els dies de la setmana, inclosos els festius, de vuit del matí a vuit del vespre. Efectivament caldrà obrir aquest servei les 24 hores, cada dia. Però no serà gràcies a vostès. En canvi, el conseller Boi Ruiz ha avançat que el proper dia 29 es reunirà amb els delegats del Govern i amb els alcaldes per ampliar el servei 24 hores a l’Hospital Joan XIII.

Acusar al Conseller Ruiz de desatendre les comarques tarragonines en temes de salut, a banda de ser una falsedat, és un insult a la intel·ligència de la ciutadania de bona fe que vol, com és obvi, la millor atenció sanitària possible.

L’Hospital Joan XXIII és un bon hospital, amb professionals reconeguts i implicats. I estic convençuda que quan traslladen a un pacient per ser tractat a Barcelona ho fan des d’una perspectiva clínica, entenent que és la millor opció pel pacient que tenen al davant. En el cas que malauradament ens ocupa, això ja no va ser possible, tot i que van començar el tractament a Tarragona –on va patir diferents complicacions– perquè l’ingrés va fer-se dins de l’horari d’obertura de la Unitat d’Hemodinàmica.

Qualsevol mort és dolorosa, i ha de portar-nos obligatòriament a fer una reflexió. Aquells que ens dediquem a l’atenció sanitària sabem que la vida de les persones és el bé més preuat. Però lamentablement no som infal·libles. Per tant, hem de posar totes les mesures al nostre abast per tal d’oferir la millor atenció possible. I estic convençuda que els professionals sanitaris –metges, infermeres, auxiliars...– de l’Hospital Joan XXIII van donar la millor atenció possible.

És una pena que la campanya electoral entri als hospitals d’una manera tan maldestra. Amb la Salut no s’hi juga, i hem de ser rigorosos, tots.

L’alcalde de Tarragona pot exigir ara al Govern actual que posi en funcionament el servei les 24 hores del dia «d’una punyetera vegada». Però hauria estat bé, per coherència, sentir-li la mateixa reclamació quan governaven els seus. O és que abans no hi havia infarts?

I què es pot dir de les declaracions del diputat Sabaté –el que va ser delegat del Govern a Tarragona– anunciant quasi la fi del món! Diuen que la ignorància és atrevida.

Espero, senyor Xavier Sabaté, que l’origen de les seves proclames i escarafalls sigui això: ignorància, tot i que se’m fa difícil de creure perquè no és la primera vegada que fa politiqueria amb un tema tan sensible com la mort i la vida.

Tot és millorable en aquesta vida, i el nostre sistema sanitari també. Però alguns haurien de millorar la seva educació i fer exercicis de memòria, i no jugar amb les persones ni amb els professionals sanitaris que bonament fan i demanen el que creuen que és millor per a la ciutadania que atenen.

La política no es fa mitjançant grans titulars ni en 140 caràcters. Un consell: treballin més i millor per la salut dels tarragonins i les tarragonines i aparquin una mica el Twitter.

Comentarios
Multimedia Diari