‘Nothing is impossible’ o potser... algunes coses resulten impossibles

Després d’anys de publicitat i de llibres d’autoajuda amb l’eslògan ‘Nothing is impossible’ en molts casos hem arribat a la conclusió de que la vida segurament es podria definir millor amb una nova versió d’aquest eslògan: «Some things turn out impossible», algunes coses resulten ser impossibles.

La idea que voler aconseguir un objectiu és garantia per fer-lo, el principi voler és poder... és un mantra repetit sense considerar que la vida és complexa i, en ocasions, injusta. L’èxit depèn no sols de la voluntat, sinó també de les circumstàncies, d’imponderables o de la sort en d’altres ocasions. La força de voluntat és una virtut valuosa però no sempre garanteix superar les adversitats.

Buenanventura del Charco Olea ens proposa diferents reflexions al voltant d’aquesta idea al seu llibre Hasta los c... del pensamiento positivo. L’autor desmunta la idea màgica de que per a ser feliços solament cal veure els costat bo de les coses, centrar-se en allò positiu i no tenir cap emoció negativa davant els problemes.

Cal entendre que hi haurà coses, situacions, persones... que ens faran mal, acceptar que no podrem amb tot nosaltres sols, que tot no serà com nosaltres desitgem i que –per descomptat– no aconseguirem tot allò que ens proposem. «Ho he de fer tot bé», «la vida ha de ser fàcil», «perquè m’ho mereixo» són tres plantejaments identificats com a causes que ens impedeixen avançar.

Buenaventura explica que la felicitat no és un tema de tècniques o d’hàbits sinó que dependrà més de la lleialtat amb nosaltres mateixos: prendre decisions i tractar-nos bé. Ajustar el que volem a la vida i el que fem per aconseguir-lo amb independència de que hi hagin coses que ens facin sentir malament.

Una correcta visió de la motivació pot aprofundir en el plantejament: «Some things turn out to be impossible...». Descriure la motivació des de tres perspectives: extrínseca, intrínseca i transcendent, com si es tractés d’un tall de gelat amb tres sabors que es barregen i no es poden separar. Motivació extrínseca com ara el reconeixement dels altres, l’aprovació en les xarxes o el sou en una tasca professional. Motivació intrínseca, la sensació de créixer, de saber fer cada vegada més coses o les mateixes però millor, de la percepció d’importància de la tasca que es realitza... Motivació transcendent, l’impuls de portar a terme una acció per les conseqüències bones que tindrà sobre altre persones en tots els àmbits: un metge quan atén un malalt, un professor quan ensenya, un pare amb el seu fill quan li ajuda o un amic quan acompanya al seu amic davant una dificultat... quan sentim que d’alguna manera contribuïm a millorar el món.

«Some things turn out to be impossible...». Aquest estiu escoltant a Serrat en el seu concert de comiat en la Tarraco Arena vaig adonar-me d’un altre manera d’explicar tot plegat quan al cantar «Hoy puede ser un gran día», ens deia: «Depende en parte de ti».