Novetats
al diccionari

Els darrers dies de desembre i els primers de gener són cada any l’ocasió idònia per fer una mirada enrere, de valoració i anàlisi, i també una mirada endavant, per projectar cap a on volem dirigir-nos al llarg dels propers mesos. Aquesta circumstància fa que en els diferents àmbits de la nostra vida, anualment aprofitem aquestes setmanes per fer llistats, rànquings i preferències, per tenir una visió esquemàtica que sintetitzi els 365 dies de l’any: els deu articles més llegits d’una capçalera de premsa, els noms propis més teclejats als cercadors d’internet, les efemèrides més rellevants que han passat a casa nostra o al conjunt del planeta durant aquests dotze mesos, i un llarg etcètera.

També en l’àmbit de la ciència, i concretament en el de la llengua, passa una mica el mateix. Així, des de fa nou anys, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) organitzen una iniciativa imaginativa i amb bona participació per escollir quin es el neologisme que caldria que els acadèmics valoressin d’incorporar al diccionari, perquè fins ara no en forma part.

El fet és que la llengua evoluciona, com ho fa el conjunt de la societat. Així, si hi ha paraules que van perdent el seu ús i cada vegada es coneixen i s’empren menys pels canvis socials i laborals de les noves generacions –com enguany ens evidenciava la guardonada Carla Simón amb la seva pel·lícula Alcarràs, mostrant-nos un món rural lleidatà de tradició agrícola que va desapareixent però que també podria ser perfectament el del Camp de Tarragona–, les novetats tecnològiques, científiques i els nous hàbits poblacionals fan sorgir –o generalitzar– paraules que fins ara no utilitzàvem, per poder definir les noves necessitats i adequar-se al temps present i a la globalització.

D’aquesta manera, hi ha paraules que a partir d’un fet concret –o del context del moment– es popularitzen i la seva presència i ús comença a augmentar exponencialment en molt poc temps, fins a esdevenir d’ús corrent. Així mateix, hi ha mots que, tot i que actualment són d’ús comú i pensem que són normatives, si consultem el diccionari ens adonarem que encara no les han introduïdes i les trobarem a faltar. En anys anteriors, les paraules que van obtenir més suports per incloure’s a DIEC van ser estelada (2014), dron (2015), vegà (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019), coronavirus (2020) i negacionisme (2021).

És així com aquest desembre, l’esmentat grup de recerca de la UPF i la institució presidida per Maria Teresa Cabré han posat de nou sobre la taula fins a deu paraules perquè fossin els internautes els que abans de Nadal votessin quina d’aquestes caldria que, sí o sí, fos traslladada a la Comissió Lexicogràfica de la Secció Filològica de l’IEC per a la seva deliberació: birra, metavers, micromobilitat, nanosatèl·lit, poliamor, revictimització, salut mental, submissió química, tuti i violència vicària.

D’arguments a favor i en contra per considerar que caldria escollir una o una altra d’aquestes paraules com a neologisme del 2022 n’hi ha de tota tipologia, des de la reivindicació fins a la quotidianitat. Des dels plantejaments més socials, es considera prioritària la necessitat de visibilitzar situacions dramàtiques i malauradament d’actualitat, com la «revictimització», la «submissió química» o la «violència vicària»; així com posar sobre la taula una problemàtica en auge com és la «salut mental» a la qual caldria destinar-hi recursos i esforços per part de l’administració.

Al mateix temps, aquells votants que fixen la mirada en els nous hàbits d’oci, consum o relacions, i en les novetats tecnològiques i de pensament, proposen conceptes que sovint necessitarien un peu de pàgina descriptiu com ara «metavers», «micromobilitat», «nanosatèl·lit» o «poliamor». I, finalment, des d’un punt de vista més lúdic, els aficionats a la cervesa i al Paraulògic –aquest joc en el qual s’han de formar paraules a partir de les lletres disponibles i que a l’estiu va convertir-se en un autèntic fenomen– creuen que seria de justícia donar suport al «tuti» i a la «birra», propostes més disteses.

Després d’arguments, contra arguments i preferències, el vint-i-tres de desembre es van fer públics els resultats de l’edició d’enguany i els gairebé catorze mil vots emesos a través d’internet –l’any passat en van ser vuit mil– van donar la victòria a «birra», amb un 32,6% dels sufragis, una paraula que té molts adeptes i que, si bé no és en cap cas nova, mai s’havia arribat a incloure al diccionari, fet que potser pot sobtat a més d’un. «Salut mental» amb un 19,6% i «tuti» amb un 11,9%, completaven el podi lingüístic.

Així, després dels brindis nadalencs amb cava i de seguir potenciant les valuoses denominacions d’origen vitivinícoles de les nostres comarques, si la Comissió de Lexicografia de l’IEC ho valida, segur que aviat també es podrà demanar una birra amb la certesa de fer-ho correctament!