Per sempre Beatles!

Hi ha coses que semblen impossibles i que, malgrat tot i contra tot pronòstic, acaben passant. L’assassinat de John Lennon va trencar la possibilitat de veure com els Beatles es podien ajuntar de nou. Durant un temps es va especular amb la possibilitat que Julian Lennon, el seu fill, ocupés el seu lloc però la mort de George Harrison va suposar el tancament definitiu.

Amb dos dels seus membres morts era quimèric pensar que els Beatles es tornarien a ajuntar o que podrien publicar mai més una cançó nova. Però la IA ho va fer possible i Now and Then va inundar el món fa uns mesos.

Tampoc semblava possible publicar un llibre sobre els quatre de Liverpool que sorprengués, però l’escriptor satíric britànic Craig Brown ho ha aconseguit amb Los Beatles marcando el tiempo (Contra Editorial).

Només hi ha una diferència més que notable entre una cosa i l’altra: la cançó és un nyap sense cap gràcia que sembla gravada des del fons d’una llauna de tomàquet en conserva i el llibre és una meravella considerada el millor llibre de no ficció de l’any pel jurat del Baillie Gifford Prize i pels diaris The Times, The Telegraph i The Sunday Times.

Un dia, l’escriptor francès Gustave Flaubert va afirmar que «El Bon Déu es troba en els detalls». Anys més tard, el genial Mies van der Rohe li va treure punxa i la va transformar en «El dimoni es troba en els detalls”.

Si fem cas a l’arquitecte ( i no tenim cap raó objectiva per no fer-ho), podem afirmar sense cap vergonya que Los Beatles marcando el tiempo és endimoniadament bo perquè és ple de detalls d’aquells que passarien del tot desapercebuts a mirades no entrenades ni hàbils com la de Brown i que converteixen el llibre en una delícia de lectura magnètica i absorbent.

I el que tampoc no es pot negar és que Craig Brown s’ha capbussat com ningú en la història dels de Liverpool. La llista de les fonts consultades és realment aclaparadora.

Ha llegit llibres, articles, entrevistes, cròniques i s’ha empassat tota mena d’enregistraments d’imatge i de so per arribar a donar forma a aquest llibre que aconsegueix mostrar-nos i, sobretot posar en valor, detalls i qüestions que potser van passar desapercebudes en un marc més general i que aquí assoleixen el valor de fets destacables que, a més, es van succeint sense treva ni descans.

A més d’un gran sentit de l’humor i d’una fina ironia a tota prova, Brown també posa de manifest una gran versatilitat periodística, capaç de moure’s amb la mateixa habilitat en territoris propers a la crítica musical i en d’altres més vinculats a la crònica sentimental.

Pel mig de l’espectre un ampli ventall de registres que el porten a parlar amb habilitat, profunditat i singularitat de tota mena de temes.

Brian Epstein els va qualificar de barreja d’horror i meravella la primera vegada que els va veure i, a partir d’aquell punt, una història que en teoria tothom coneix més o menys es transforma en una corrua inacabable i brillant de descobriments i de sorpreses.

Ens acosta a la sala d’estar de la família McCartney, empaperada amb ofertes de restes de sèrie, també ens permet conèixer les amistats personals del John i del Paul o els costums i les manies de la tia Mimi, la dona que va criar a Lennon.

Ens deixa veure les notes que treien a l’escola i ens explica les primeres festes adolescents on el Paul hi anava vestit de negre a l’estil del cantautor francès Jacques Brel.

Les famoses primeres actuacions del grup a Hamburg tenen una tonalitat diferent quan passen per la mirada de l’autor. Bretolades, drogues barates, copes i aventures de caire sexual.

També explica amb tot luxe de detalls la substitució de Pete Best per Ringo Starr i les reaccions dels interessats, dels seus entorns respectius i de les primeres fans en assabentar-se d’aquesta mena de traïció als orígens de la banda.

De fet visita una mena de museu en honor del Beatle caigut en combat on es pot fer de tot menys esmentar a Ringo i on encara es pensa en la possibilitat de demanar un carrer amb el nom de Pete Best.

El llibre arriba a extrems insospitats com el d’analitzar la baralla, o més ben dit el cop de puny que li va donar John Lennon a Bob Wooler, un incident en el decurs d’una festa amb moltes versions i referències contradictòries.

I una infinitat de detalls que converteixen la lectura d’aquest llibre en una fantàstica aventura carregada de sensacions plaents, de detalls insòlits i de peces d’alt voltatge.

Recomanat per a tothom que es vulgui capbussar en la màgia de la paraula i encara que sigueu fans absoluts dels Beatles, segur que Brown us farà somriure i us descobrirà aspectes que ni tan sols podíeu arribar a sospitar. Sens dubte autèntica màgia musical i literària en majúscules.