Per un grapat d’euros

L’Ajuntament de la localitat aragonesa de Tarazona va celebrar el primer ple de la nova legislatura el passat 8 de juliol. El primer acord del consistori governat pel PP i Ciudadanos va ser aprovar la dedicació exclusiva i l’increment de sou de l’única regidora de Ciudadanos, Ana Rita Marqués. El seu vot va ser decisiu per formar un govern del PP. En aquest cas ningú no va amagar que Ana Rita Marqués passava la factura del seu vot. El portaveu de Tarazona Plural, a l’oposició, va alçar el dit per reclamar que «sigui l’equip de govern qui assumeixi els costos de l’acord entre PP i Cs i no els veïns». Té més raó que un sant. Un altre cas curiós que hem viscut aquests dies convulsos de pactes i conxorxes és el del cap de llista de Vox per Múrcia, Luis Gestoso. Aquest home, en un curt període de temps, ha passat pel PP, per Ciudadanos i per Vox. Costa entendre una metamorfosi ideològica tan vertiginosa, si no és que realment els tres partits siguin la mateixa cosa i qui realment tingui una crisi d’identitat no sigui Luis Gestoso sinó les formacions de la trinca formada per Casado, Rivera i Abascal. O ves a saber si tot aquest entra-i-surt no depèn pas de qüestions del pensament sinó més aviat de qüestions dels patacons, principi ideològic fonamental de la regidora de Tarazona. Realment no se m’acut quin nou espectacle pot oferir encara la classe política perquè els ciutadans no els engeguin d’una vegada per totes a pastar fang.