Per una major transparència de la gestió pública

L’ús del ‘big data’ per fiscalitzar els governs. Un enginyer de dades ‘despulla’ el Govern de Cantàbria creuant dades de contractació i llistes electorals

24 agosto 2020 08:10 | Actualizado a 24 agosto 2020 08:26
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Us agradaria saber si la Generalitat, per exemple, o per a fer-ho més proper, l’Ajuntament de Tarragona o la mateixa Diputació adjudica contractes públics de forma discrecional a persones que han anat a les llistes electorals dels partits que gestionen els respectius governs?

El que sembla una quimera, creuar tots els contractes públics amb les llistes electorals està essent ja una realitat a Cantàbria gràcies a la tasca de l’enginyer de dades Jaime Gómez-Obregón que porta molts anys evangelitzant sobre la transparència de les administracions, l’open data i el govern obert. Explica que no té cap adscripció política, no li interessen els partits i només el mou «l’interès de fer que les coses funcionin millor».

Durant el confinament Gómez Obregón va tenir la brillant idea d’agafar els 1,9 milions de contractes del sector públic de Cantàbria i creuar-los amb les llistes electorals que publica el Ministeri de l’Interior i els resultats demostren que anar a les llistes dels partits de govern pot ser un molt bon negoci.

Descobrir la feina d’en Jaime Gómez-Obregón despullant les vergonyes del Govern de Cantàbria (PRC+PSOE) és una de les perles que he trobat aquest estiu a Twitter. Seguiu el perfil @JaimeObregon i al·lucinareu. Proliferen els contractes menors que van a parar a mans de persones que han anat a llistes electorals o a ex-alts càrrecs i concursos on es presenten les mateixes persones amb diferents societats.

Creuant les dades, Gómez Obregón descobreix amoralitats emmascarades amb la legalitat dels contractes menors com aquesta: un militant del PSOE que anava a les llistes municipals de Puente Viesgo ha facturat més de 143.000 euros trossejats en 21 contractes.

Les indagacions de Gómez-Obregón esquitxen també als mitjans de comunicació. El treball de mineria de dades li permet descobrir, per exemple, com el digital Cantabria Industrial, que, segons OJD només té 20 visites al dia amb 28 segons de durada, i compta amb només un treballador rep més de 50.000 euros en subvencions de conselleries, ajuntaments i empreses públiques de la comunitat.

L’enginyer ha descobert coses com donacions de 200.000 euros al Govern de Cantàbria per la Covid-19 procedents d’una societat els propietaris de la qual es dediquen… al tràfic d’armes! La darrera «perla» que ha descobert és que el Govern de Cantàbria ha adjudicat a les empreses del marit de la seva directora general de Pesca i Alimentació, contractes per més de 375.000 euros.

Gómez Obregón es lamenta que l’oposició no fa res i la premsa de Cantàbria tampoc. Considera que els partits polítics no tenen interès en la transparència i que els mitjans de comunicació depenen excessivament dels fons públics en forma de subvencions o publicitat institucional. Us sona?

Perquè Cantàbria no és l’excepció, desafortunadament. A la resta de comunitats i també a Catalunya la fiscalització dels contractes públics per part dels mitjans brilla per la seva absència. No oblidem que, perquè qualsevol govern funcioni, és vital una oposició contundent i uns mitjans de comunicació independents.

Afortunadament, la digitalització ha empoderat als ciutadans i l’exemple de Gómez Obregón és una bona mostra de com es pot arribar a fiscalitzar directament als governs. Però com diu ell, no ens quedem mirant el dit que assenyala la Lluna, cal usar la tecnologia per buscar patrons d’irregularitats i trobar-hi solucions.

Fa falta una major transparència de la gestió pública i més interès pel que passa a les institucions, i no per a flagel·lar-nos, sinó perquè des de les administracions es percebi el missatge que hi ha una societat civil forta i empoderada amb la tecnologia i que s’implica amb el control de la gestió. I que no poden fer el que vulguin.

El millor de tot és que l’enginyer ha decidit dedicar-se a temps complet a examinar les administracions i entendre-ho a la resta de comunitats autònomes i ajuntaments per creuar les llistes electorals amb les adjudicacions de contractes menors. Per a poder fer-ho ha obert un crowdfunding. Jo li penso fer un donatiu.

Comentarios
Multimedia Diari