Donald Trump ja ha deixat clar que una de les prioritats del seu segon mandat és pressionar els estats per afavorir les empreses del seu país. Aquest enfocament de la política internacional orientada al benefici —mafiosa: vendre protecció a canvi d’un tros dels teus negocis— s’ha oficialitzat incorporant-lo a la nova Estratègia de Seguretat dels EUA, on es fa palesa l’aversió de Trump envers els governs liberals europeus, que era el tema de l’anterior Pla de la Font. La resta del document no és gaire millor. Als països de l’Amèrica Llatina —s’hi llegeix— els diplomàtics dels EUA han de buscar «grans oportunitats de negoci, especialment grans contractes governamentals», que s’haurien d’atorgar sense concurs a empreses estatunidenques. La importància de Taiwan es redueix a la indústria dels xips i les rutes marítimes. Afegeix que Washington no ha de renyar més les petromonarquies del Golf Pèrsic, i consolida la disposició de Trump a fer ulls grossos als abusos greus dels drets humans.
En fi. El món vist des de la Casa Blanca és un espai on els EUA han de fer servir el seu poder immens per fer diners. S’ha esvaït la imatge dels EUA com una força global a favor de la llibertat. Ara és un país centrat a reduir la migració i reticent a jutjar els governants autoritaris, veient-los sobretot com a font de bisnes. «Busquem bones relacions i relacions comercials pacífiques amb les nacions del món sense imposar-los canvis democràtics o socials allunyats de les seves tradicions i història», diu l’Estratègia de Seguretat actual. La del primer mandat, en canvi, presentava el món com una disputa «entre els qui afavoreixen sistemes repressius i els qui defensen societats lliures».
Trump ha descartat dècades de lideratge basat en valors —per molt defectuós que hagi estat— i el substitueix per una visió del món oportunista i sense principis. Pinta que Trump no hauria participat en el desembarcament de Normandia, ni als dels nord d’Àfrica i d’Itàlia.
Lo más leído
Lo último