La Festa Major Gran de la ciutat de Tarragona ha tingut enguany una especial rellevància. No era estrany, després de dos anys d’inevitables restriccions imposades per la pandèmia. Es commemorava també el setè segle de l’arribada de la suposada relíquia de la principal col·laboradora de Sant Pau, Apòstol dels Gentils. En realitat, era el 701 aniversari, però de nou les restriccions pandèmiques obligaren a aquesta distorsió cronològica. El cas és que, com és normal, hi havia moltes ganes de celebrar en plenitud les jornades d’alegria pròpia de la data. I això s’ha notat.
Las activitats programades han estat nombroses i tan variades que molt pocs s’hauran quedat sense trobar quelcom que plagui als gustos més exigents. Malgrat la potent tempesta de la jornada de la Santa que abruptament va obligar a ajornar o suspendre el programa del dia, no resulta estrany que la valoració de Santa Tecla 2022 hagi rebut unànimement una valoració global positiva.
Sense discutir gens aquesta complaença generalitzada, és imprescindible que alguns dels actes festius siguin revisats. Es tracta d’aquells que, manifestament, possibiliten o fins i tot promouen situacions de forta molèstia i fins i tot de risc seriós per a persones, més danys materials en mobiliari urbà, propietats, jardineria, etc. Sense pretensió d’exhaustivitat:
Cal evitar la multitudinària presència de persones en determinats indrets, ultrapassant l’aforament i posant en risc considerable en cas d’estampida o semblants. No és cosa fàcil, però cal fer quelcom, potser un cert control d’accés o establir algun sistema que eviti l’aglomeració sense control, com deslocalització, repetició de l’acte en diferents horaris, etc..
Cal limitar en el temps i en l’espai els actes pirotècnics. Comporten un risc que pot afectar seriosament a persones i bens diversos
Cal limitar en el temps i en l’espai els actes amb efectes pirotècnics. Comporten un risc que pot afectar seriosament a persones, a bens diversos (recordi’s l’absurd incendi d’un arbre a Pla de Palau) i fins i tot danys patrimonials. Aquestes orgies de foc i petards, per bé que creen addicció en tant que propulsors de l’adrenalina i ser ben populars, resulten també perillosament agressius fins i tot pel patrimoni més venerable.
El Pla de la Seu ha de ser un espai lliure d’aquest abús de la pólvora. La nostra catedral ha sobreviscut l’artilleria de Suchet i l’aviació de Mussolini, però una societat civilitzada s’hauria d’avergonyir de posar-la en risc per certa frivolitat justificada en presumptes tradicions.
Les festes-concert a l’aire lliure, que es repeteixen pròdigament al llarg dels dies en diversos indrets, com la Plaça Corsini, el Passeig de les Palmeres o el Parc de Saavedra, són un aspecte a considerar seriosament. Té poc sentit programar actes d’aquest tipus a partir de la una de la nit, menys encara a les tres (vist en el programa d’enguany!). La potència acústica, lluny de tota mesura d’estalvi energètic, impedeix el dret al descans del veïnat per la seva reiteració diària, dies feiners inclosos. Però pitjor de tot, el comportament d’alguns dels assistents és perniciós. Ardits per l’empar de la multitud, agosarats per l’alcool i altres substàncies, protegits per la nocturnitat, es multipliquen els danys al mobiliari urbà, s’arrasen els parterres, s’omplen de deixalles sòlides els camins per on s’enretiren (no diguem el punt del sarau), s’inunden trams de carrer sencer amb miccions i altres deposicions humanes i es posa en situació de risc molta propietat privada, que de moment no ha passat de tombar motos i patalejar retrovisors (a Barcelona també es saquejen comerços i es cala foc a contenidors i vehicles).
La potència acústica de les festes-concert impedeix el dret al descans del veïnat per la seva reiteració diària, dies feiners inclosos
L’autoritat municipal, responsable primer d’aquests abusos incívics, si conclou que són necessaris, hauria almenys de programar-los ben lluny de zones residencials i establir una vigilància seriosa a les rutes de retirada de la jovenívola multitud festiva quan l’alba posa cloenda a l’acte. O millor: No hauria de programar-los en absolut, deixant que se n’encarregui del negoci la iniciativa privada. Almenys d’aquesta manera podrien establir-se controls d’horari, de límits acústics i serveis de seguretat seriosos. De passada, Plaça de la Font es desprendria del poc edificant tuf de promoure cínicament el lleure de borratxera.
