S'està cremant una paperera! Com es viu la pandèmia a una escola

Ara fa uns anys un amic –Quic– em fa arribar un llibre: ¡Está ardiendo una papelera!, Diario de una directora de instituto. Es tracta d’un llibre escrit per la professora i directora Pilar Montero; crònica del dia a dia en un dels instituts més complicats del sud de Madrid.

És un relat directe, amb sentit de l’humor que fa un retrat fidel de la vida en un Institut amb les seves alegries i amargures, sense eufemismes. El recomano a qualsevol persona que es dediqui a l’educació. Aquests darrers dies l’he recordat i l’he rescatat de la meva biblioteca. El que exposo a continuació solament té el mèrit d’intentar reproduir –o copiar– el que la Pilar fa al seu llibre.

Són les vuit del matí d’un dijous i marxo cap a l’escola. Convé arribar d’hora... ben d’hora perquè cada dia té les seves sorpreses. Escolto la ràdio. Jordi Basté en l’editorial del Món a Rac 1 denúncia el desordre en la informació transmesa pels responsables polítics; la precipitació que fa que tot sigui més complicat.

La setmana setmana anterior el Govern de l’Estat aprovà un estat d’alarma per a donar empara constitucional a les mesures que puguin decidir-se a cada territori. Des de dilluns és públic que es concretaran mesures de resposta davant la Covid-19 que no sabem ben bé en què consistiran... però que estem segurs que afectaran l’educació.

Classes durant el matí, alguna trucada i en espera de la roda de premsa convocada quan finalitzi el consell de govern. A les 14.10 h comença la compareixença.

Uns minuts abans ens acaba d’arribar la comunicació del resultat positiu d’un alumne en una prova de detecció de la Covid, la seva mare és infermera i havia donat positiu fa uns dies. Ens afanyem a preparar la comunicació a les famílies, informar els professors i el personal de Secretaria –que són els portaveus de l’escola en situacions de crisi– i a les famílies encarregades del curs. Convé afinar com, amb quin ordre i quan es comunica aquesta informació; el grup de whatsapp dels pares pot avançar-se i dificultar tot plegat.

Truca la infermera de referència que ens diu que l’endemà tindrem el cribratge d’un dels grups que estan confinats. L’equip sanitari arribarà a les onze del matí. Cal comunicar-lo també, aquestes famílies tenen els seus fills a casa des de fa dos dies i agrairan la notícia. Simultàniament des del CAP estan trucant als pares del segon grup confinat per informar del resultat de les seves proves. Un degoteig d’informacions que va arribant per diferents vies. Si totes són negatives podran tornar al col·legi l’endemà. De fet el nivell de positius en aquests cribratges està molt per sota de l’1%.

Arriba una trucada d’una mare que ens indica que un dels horaris d’atenció en línia no està ben ajustat i que algunes connexions amb el Meet no funcionen correctament. Aviso al tutor perquè revisi i puguem donar resposta a les famílies.

Mentre la roda de premsa de dijous avança i unes altres urgències comunicatives surten a la llum. Les informacions transmeses –que encara no han estat comunicades en cap resolució o document als centres– comencen a circular, els mitjans comencen a donar difusió i les xarxes, Twitter, Telegram, els grups de whatsapp se’n fa ressò. Un dels primers missatges de Telegram és esborrat els primers minuts. Interrogants, tsunami de preguntes d’alumnes, de professors i de famílies sense resposta.

Què vol dir i com es farà la reducció de la presencialitat al Batxillerat? És obligatori pels docents i per les famílies portar un certificat que et permeti desplaçar-te? (som dijous 15 h i demà divendres a les 6 h entren en vigor les mesures de restriccions de la mobilitat).

I les extraescolars què passa amb elles? Arriba per fi un comunicat de la Federació Catalana de Futbol que mantenia la Jornada pel futbol base de dissabte vinent en ple estat d’alarma. A poc a poc es van aclarint les informacions. Divendres gairebé les 13 h, arriba un correu a la bústia del col·legi amb el títol: «Nota aclaridora», donant resposta a alguns dels interrogants generats. Tot torna al seu lloc a poc a poc, els mitjans de comunicació ja no parlen, estem fora de l’agenda informativa.

Precipitació, sobreinformació, desordre en la comunicació... són els pitjors ingredients en la comunicació en una situació de crisi. Si volem una comunicació eficaç, convindrà que les autoritats implicades i els mitjans de comunicació en siguin conscients.

Reforçar una actitud positiva també és i serà clau. Donar gràcies al personal sanitari per la seva professionalitat i el seu esperit de servei. Gràcies als alumnes i a la seva responsabilitat. Agrair a tants pares i mares que contrasten la informació i eviten que es difonguin rumors i notícies falses. I –especialment– gràcies als professors i professores, ells són el motor que fa que tot funcioni.

Gerardo Meneses: Director de la Insrirució Tarragona Col·legi Turó.