Quan Mariano Rajoy va anunciar la convocatòria d’eleccions el 21 de desembre, la data més immediata que el calendari permet, vaig malpensar. Com és possible que, després de la impopularitat del 155, Rajoy convoqui unes eleccions on sap que patirà una severa derrota? Dies després les coses encara s’han posat més crues per a les perspectives electorals del PP. Amb mig Govern a la presó i el president i la resta de consellers cessats a l’exili de facto, és previsible una rebentada de vots independentistes. És que Rajoy s’ha begut l’enteniment? És que pensen il·legalitzar els partits d’ideari independentista? Qui es creuria uns comicis on només participessin els partits unionistes i el PACMA? És que tenen previst de fer una topinada com un ou d’estruç? Qui es creuria una victòria del PP a Catalunya quan no ha guanyat mai? Res de tot això és viable. La resposta als meus dubtes no ha trigat a donar-la el delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo. El trempat delegat ha avisat que si de les eleccions surt un Parlament i un Govern que volen tornar a declarar la independència de Catalunya «estarem en les mateixes». És a dir, tornaran a aplicar l’article 155 de la Constitució. I tornaran a convocar eleccions, i tornaran a guanyar els independentistes, i tornaran a aplicar el 155... La cançó de l’enfadós.
