Totes les cartes del dia

L’hepatitis C es cura

Després de dos anys de lluita, finalment ho hem aconseguit. Aquest divendres em van comunicar que la meva càrrega viral de l’hepatitis C és indetectable. El primer pensament que tinc és cap als companys que periòdicament ens trobàvem a l’Hospital Clínic de Barcelona i que encara no han aconseguit aquest resultat. Els vull donar ànims i dir-los que estan a les mans d’un gran equip mèdic i que tinguin el convenciment que ells també es curaran. Segur.

Tinc la necessitat de compartir la meva alegria amb el món. Que tothom sàpiga que l’hepatits C i les greus complicacions que se’n deriven quedaran totalment extingides en un termini curt de temps. L’hepatitis C es cura. El meu cos en dóna fe.

Sovint es llegeix, es parla, es comenten articles sobre les farmacèutiques, dels preus dels medicaments, dels polítics, de la política, dels pressupostos, de les manifestacions dels malalts... i tots tenen raó, la seva raó. Però per a mi hi ha dos agents que tenen molta més importància i dels quals es parla poc: l’equip d’investigació i l’equip mèdic que actua prop del malalt

Dels investigadors perquè dediquen tot el seu temps i la seva energia per buscar el remei per a la malaltia. Quantes hores, quants esforços i també quants fracassos han patit abans no han trobat la fórmula màgica. Els agraeixo molt la seva tenacitat per aconseguir aquest objectiu. Són admirables.

Els metges, per la seva banda, són els qui en primer lloc fan arribar aquests medicaments sense nom, coneguts només amb un número de referència, al malalt. I són els qui saben combinar-los amb altres substàncies fins a trobar l’equilibri per poder-los subministrar al pacient. I en segon lloc, i per a mi el més important, la manera com cuiden la persona/el pacient. Li transmeten la força i el convenciment per a la seva curació. Sense aquesta confiança no és possible l’èxit. I ells, a mi, me l’han transmès des del primer dia.

Ho volia explicar perquè m’agradaria transmetre a cada persona afectada que no doni importància a les marques, no faci cas dels preus, ni del soroll, i recomanar-li que faci confiança a l’equip que el tracta. Fent-ho hauran fet el primer pas cap a la seva curació. Ho volia dir. Molt agraït.

Aleix Vives

(Reus)

La decencia se ha perdido en la política

Bonita palabra, como seriedad, honradez, profesionalidad, acciones que se han perdido en el tiempo y se han quedado olvidadas en el fondo de un baúl del cual hemos perdido hasta la llave.

Hoy día en cualquier trabajo todos esos valores se han perdido. El respeto a la gente mayor, a consultar cualquier problema y creer que lo sabemos todo.

Un ejemplo actual es la política, en un país donde nos la damos de modernos y europeos pero que somos uno de los países con mas corrupción y engaño, unos «pillos», como diría un afamado poeta. En un país ‘civilizado’, una persona honrada que se dedique a la política, al mínimo indicio de cualquier acto indecente dimite y pide perdón públicamente. Aquí se ve que la vergüenza era verde y se la comió un burro. Continúan cogidos a la tetilla de la vaca política, con un descaro impresionante, engañando solo a la gente mayor, que no han podido estudiar, pero no a los jóvenes que están mas preparados, con más estudios que la mayoría de ellos.

Por toda esta pantomima, el pueblo tiene que desprenderse de la venda que pretenden ponernos estos personajes y acudir a las urnas donde tratar de elegir ‘personas’ que representen la decencia.

Antonio Casero López

(Reus)