Els forts vents i els accidents
La natura a vegades ens porta desgràcies en forma de fortes riuades, forts vents, etc., i a nosaltres ens toca aprendre d’aquests fets i fer el que calgui per evitar-les. D’aquí neixen les normatives d’obligat compliment i tots els consells de compliment voluntari sobre aquest tipus de riscos i d’altres.
Avui per avui no hauria d’haver una sola activitat que no portés associat un pla d’autoprotecció on, si està ben fet, hauria de preveure tots els riscos de l’activitat i també els externs a ella com són els derivats de la natura.
Tenim molts exemples on el pla d’autoprotecció en cas de risc de forts vents diu: «Els usuaris de l’activitat quedaran confinats a l’interior dels edificis», és una elemental i fàcil mesura de prevenció que podem dur a terme, però sempre algú l’ha d’ordenar i fer-la complir, i sobretot quan els usuaris no perceben el risc.
Des d’un altre punt de vista, quan hi ha un accident hauria d’existir una ‘bona’ investigació que pot comportar una possible denúncia, un bon judici i concloure, entre d’altres, dur a terme unes mesures perquè no torni a passar un accident similar. Desgraciadament quasi sempre hi ha d’haver en primer lloc un mort per dur-les a terme. És que encara no tenim prou exemples de possibles mesures a posar en pràctica per evitar accidents?, plans d’autoprotecció, simulacres, consells de la pròpia administració, Generalitat, Protecció Civil, etc. Tan difícil és ser responsable per fer una activitat sense perills?
Sense anar més lluny, el mes passat es van talar uns pins d’una finca particular perquè hi havia perill que en cas de forts vents caiguessin branques a la via pública, amb el risc per als vianants, i això no vol dir talar tots els arbres de la ciutat, però hi ha una diferència molt gran entre la responsabilitat d’un adult o un nen a l’hora de triar què fer o per on passar en cas de forts vents.
Estem tots d’acord que ningú vol que aquests tipus d’accidents passin, però és indignant que s’acabi dient: «ha estat un accident fortuït», «el manteniment de l’arbrat era el correcte» i val preguntar-nos: es podia fer alguna cosa més?
El més sincer condol als pares i a tota la família per la pèrdua del seu fill en el tràgic accident ocorregut fa pocs dies en un col·legi de Reus.
Joan Solé
(Tarragona)
Elecciones y ratas en Roda de Berà
Tenía claro que en época electoral las denuncias eran mejor atendidas, pero me equivocaba. Una plaga de ratas en la zona de la Riera en Roda de Berà es un peligro de grandes proporciones, cuando en el entorno hay muchas casas a medio construir y otras muchas abandonadas tras sufrir sus ocupantes el desahucio de los bancos.
La primera medida que tomé fue presentar una denuncia en el Ayuntamiento, quien se declaró incompetente para solucionar el problema de las casas abandonadas por pertenecer a entidades bancarias. A continuación me dirigí al director de la entidad bancaria correspondiente a la casa que me afecta por cercanía, quien declaró que una empresa externa a esta entidad se encargaba de estos asuntos y que, por lo tanto, poca cosa podía hacer él.
Como las ratas siguen pululando por todo el barrio, y ni unos ni otros me dan solución, me dirigí al Equipo Territorial de Salud Pública del Tarragonés, quien de nuevo me remitió al Ayuntamiento, donde presenté la segunda denuncia, y vuelta a empezar la rueda. Allí me comunicaron de nuevo que las denuncias se van acumulando pero que ellos no pueden hacer nada, ¡y eso que estamos en época electoral! Me pregunto qué va a pasar cuando acaben las elecciones. No ha sido mi intención hacer una metáfora con el título. Los hechos son reales.
César Reglero Campos
(Roda de Berà)