Cambiar la hora, ¿para qué?
El próximo día 30 a las 3 de la madrugada serán las 2, nos vuelven a obligar a retocar el reloj, aunque en esta ocasión estamos de suerte, dormiremos una hora más. A esto nos lleva una directiva comunitaria, forzando a tocar los relojes dos veces al año. En este contexto, la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles (ARHOE) pedía al Gobierno el pasado año que no se efectúe el cambio de hora para conseguir estar en el huso horario del Meridiano de Greenwich.
Sólo si se elimina el adelanto y retraso de los relojes se conseguirá estar en el huso que nos corresponde, explicaba en un comunicado la citada entidad. Según el presidente de ARHOE, «España debe adoptar, de una vez por todas, el huso horario del Meridiano de Greenwich, el que nos corresponde por situación geográfica, y abandonar el de Berlín, horario que se adoptó como medida provisional el 2 de mayo de 1942» primero y después por la directiva comunitaria.
Esto nos afecta de manera especial a los enfermos y con unos cuantos años a la espalda. Es así que nos preguntamos ¿Cambiar la hora el sábado, para qué? ¿Por imperativo comunitario? Debe ser eso, porque parece que por ahorro energético no lo es realmente y por el bienestar humano tampoco. Hasta las vacas lo notan bajando su producción de leche con el cambio horario.
Pedro J. Piqueras Ibáñez
(Girona)
El socialisme és futur
M’ha sorprès la carta signada per un senyor en què se sostenia que el socialisme ja no té cabuda a la nostra societat. Amb tots els respectes, senyor, difícilment el socialisme pot considerar-se com a «mort» quan la pobresa i les desigualtats socials s’han incrementat els darrers anys a totes les societats, també a Catalunya i Espanya.
Ans al contrari, amb un atur superlatiu i una taxa de persones en situació de pobresa que s’acosta perillosament al 25% dels ciutadans el socialisme, que en essència vol dir més i millors serveis, prestacions socials i oportunitats per a tothom, foment de la democràcia i posar fre els abusos del capital i la concentració de poder en mans d’unes poques grans corporacions econòmiques transnacionals, té més vigència que mai.
Afirma el senyor que l’acció del socialisme a Europa «ha estat perjudicial». Segur? Considera el senyor que els serveis socials que garanteix l’estat del benestar han estat perjudicials? És perjudicial el sistema públic de pensions? I l’educació i la sanitat públiques són la Nèmesi? Miri, són tan «perjudicials» que fins i tot la dreta neoliberal quan es dedica a retallar drets socials afirma que ho fa amb la voluntat de «salvar-los».
Diu el senyor que el socialisme ha quedat superat per un liberalisme corregit i caritatiu. Té, fins i tot la gentilesa d’il·lustrar-nos sobre alguns exemples d’aquest capitalisme liberal presumptament «humanitari».
Sabia el senyor que alguns dels països que cita com a exemple han estat denunciats per prestigioses organitzacions que defensen els drets dels infants com Save the Children per permetre l’explotació laboral dels nens i nenes? Sap que es tracta de països amb salaris misèrrims, sense horaris de treball ni cap regulació, sense drets laborals i on el capital fa i desfà al més pur estil Manchester del segle XIX? No, senyor (a qui agraeixo, no obstant això, una sinceritat ideològica que la dreta normalment no té). El socialisme té vigència i significat perquè novament la nostra societat es veu amenaçada per l’atur, la precarització i la pèrdua de drets socials i laborals.
Davant d’això, novament, com va dir un gran socialista, s’obriran les grans avingudes per on avançarà l’home lliure per construir una societat millor. I aquesta societat serà igualitària, solidària, democràtica, respectuosa i amb ocupació tal com el socialisme sempre ha defensat.
Josep Masdeu
(Secretari de Política Municipal del PSC del Camp de Tarragona)
