Encara ets de missa?

Les nostres ciutats i pobles fa dies que anuncien Nadal, l’encesa de llums als carrers i places, on escoltem nadales, les botigues engalanades, els restaurants plens de sopars i dinars de companys de feina, de juntes d’entitats, d’associacions, o simplement d’amics que ens troben durant aquestes dates. Moltes façanes de cases i balcons, així com l’interior de les nostres llars, es decoren amb llums, motius nadalencs, arbres, tions i pares Noels.

També ens acompanya encara a moltes cases el tradicional pessebre, que, dissortadament, ignorant la nostra història, cultura i tradició, i sota una perversa i hipòcrita justificació de neutralitat religiosa, ha estat gairebé eliminat dels espais públics.

Enmig d’aquest ambient, hi ha una pregunta que alguns continuem sentint sovint, amb un somriure mig irònic, o amb una sana curiositat, per part del nostre interlocutor: «Encara ets de missa?». Una pregunta que pot aparèixer després d’un comentari, d’un post a les xarxes, d’un debat entre companys, o d’un simple «aquesta nit vaig a la Missa del Gall».

La qüestió no és només si «encara som de missa», què celebrem quan diem «bon Nadal». Si ens fem aquesta pregunta amb una mica més de profunditat i una mica menys de por, aquest llibre de l’Antoni Gelonch ja haurà estat un bon regal per a aquestes festes

I la cara de qui pregunta, de vegades, barreja curiositat, sorpresa i una mica de commiseració, com si ser creient a l’Europa del segle XXI fos una excentricitat.

Aquesta és la pregunta que dona títol al nou llibre d’Antoni Gelonch, Encara ets de missa? (Albada Editorial, 2025). El passat dijous vaig tenir la sort de presentar-lo, amb una conversa amb l’autor a la Llibreria Viladrich de Tortosa. Uns dies abans el llibre es va presentar a la llibreria Adserà de Tarragona, amb una xerrada entre Gelonch i Rosa Maria Codines, i a la parròquia de Crist Rei de Reus amb el col·loqui entre l’autor i Marc Arza.

Aquest assaig no és un tractat de teologia ni un catecisme, sinó el testimoni reflexiu d’algú que ha sentit aquesta pregunta moltes vegades i ha decidit prendre-se-la seriosament. El llibre, de lectura fàcil, és el testimoni d’una persona, com moltes d’altres, que va disposar d’una educació i una família que li van saber transmetre la fe catòlica.

I malgrat això, la seva trajectòria vital i la influència de persones, li han fet viure, al llarg de la seva vida, amb diferents nivells d’intensitat la seva religiositat catòlica. Ara, des de la seva maduresa vital i intel·lectual, vol contribuir amb aquest llibre a oferir resposta a qui pregunta, donar força i arguments a qui dubta i confirmar a qui comparteix la fe.

El text arrenca d’una evidència incòmoda per a alguns. En poques dècades hem passat d’un context en què sorprenia el no-creient, ja fora per convicció o per obligació, a un altre on sovint sorprèn el creient.

Avui, el que trenca la norma social no és no anar a missa, sinó continuar-hi anant. I molta gent que es manté vinculada a la fe ho fa gairebé en veu baixa, mentre que d’altres mantenen una relació purament cultural amb la tradició cristiana, concentrada en moments com ara a Nadal o els rituals religiosos-socials com batejos, comunions, bodes o funerals. En aquest escenari, el Nadal pot esdevenir una mena de prova d’estrès de la nostra identitat. Ens emocionen els cants dels nois i noies de les corals, però potser ja no sabem ben bé què celebrem. Ens agraden els pessebres vivents, però ens incomoda parlar obertament de fe.

Continuem recollint aliments per a Càritas o per al banc d’aliments, però preferim explicar-ho només en clau de solidaritat, no pas també de convicció religiosa.

Potser aquest Nadal, en comptes de quedar-nos només amb la nostàlgia de la infància, la fotografia del sopar familiar, o amb l’enèsim anunci lacrimogen, ens faria bé recuperar l’esperit que recorre la lectura de les pàgines del llibre d’Antoni Gelonch, curiositat, reflexió, coratge, vigilància interior i capacitat de transformar silencis i buits en arguments reals.

Al capdavall, la qüestió no és només si «encara som de missa», sinó què fem, què celebrem quan diem «bon Nadal». Si el llibre d’Antoni Gelonch ens ajuda a fer-nos aquesta pregunta amb una mica més de profunditat i una mica menys de por, ja haurà estat un bon regal per a aquestes festes.