Cartes generacionals

«Fa uns quants dies que soc a Tarragona, al Maset, on has passat gairebé tots els estius de la teva vida», escriu l’educadora social Maria Calvet a la seva àvia, la bibliotecària Teresa Rovira, en una carta en la qual Calvet recorda que la casa de Tarragona va ser sempre un dels espais preferits de la filla d’Antoni Rovira i Virgili.

La casa, amb vistes al mar, envoltada de garriga i amb tanta llum que el polític tarragoní que dona nom a l’actual universitat URV va poder adquirir en el seu moment gràcies a les vendes dels volums de la Història nacional de Catalunya que es van anar publicant entre el 1922 i el 1937, tal com detalla la seva besneta.

Aquesta és una de les nombroses vivències molt poc conegudes que el filòleg David Pagès ha recopilat en un llibre coral de format sorprenent: Baules. Cartes generacionals (MMV Edicions, 2022). L’autor va demanar a una quarantena llarga de descendents de personalitats destacades de la Catalunya del segle XX que escrivissin una carta adreçada al seu avantpassat i, acte seguit, que redactessin una segona missiva dirigida, en aquesta ocasió, a alguna persona jove de la mateixa família, per posar damunt de la taula la necessària transmissió intergeneracional de la història.

D’aquesta manera, les cartes es convertien en baules culturals que passaven de pares a fills, o d’avis a nets, tot conservant la memòria col·lectiva d’un passat que amb el temps ja es va oblidant.

Com en el cas de la bibliotecària Teresa Rovira (Barcelona, 1918 – 2014), que va desenvolupar la seva carrera professional a Barcelona, però que sempre va estar relacionada amb la ciutat de Tarragona, dels quaranta cinc noms rellevants que formen part del llibre, en total en trobem sis de vinculats amb la nostra demarcació.

És el cas de Mari Pepa Colomer (Barcelona, 1913 – Surrey, 2004), la primera aviadora catalana de la història, proesa aeronàutica que va iniciar-se a Calafell, on estiuejava, i que va merèixer una portada de La Vanguardia el 1931 per la seva excepcionalitat. Casada amb el també aviador reusenc Josep Maria Carreras –del Mas de Valls–, i després de viure plegats mitja vida a Anglaterra, les seves restes descansen al cementiri de la capital del Baix Camp.

De la mateixa manera que la pionera de l’aviació, un altre nom destacat és el del poeta i traductor Marià Manent (Barcelona, 1998-1988), un dels màxims representants del noucentisme literari català, que va tenir en el Mas Segimon de l’Aleixar un dels seus indrets predilectes, paisatge del Baix Camp que avui es pot resseguir a través de la ruta Mir-Manent ideada per la filòloga Fina Anglès. També el seu fill, l’activista cultural Albert Manent, va fer del mas un espai de retrobada intel·lectual durant els mesos d’estiu.

De l’àmbit mèdic, hi sobresurt Maria Elena Maseras (Vila-seca, 1853 - Maó, 1905), que l’any 1872 va esdevenir la primera dona matriculada oficialment a la carrera de medicina a l’estat, en el seu cas a la Universitat de Barcelona. Després d’obtenir un excel·lent en el títol de Medicina, desanimada per les dificultats burocràtiques, Maseras desenvolupà a posteriori la seva trajectòria professional en l’àmbit de la pedagogia en diverses poblacions de Catalunya i les Illes Balears.

Pel que fa al folklorista Joan Tomàs (Barcelona, 1896 – 1967), qui va ser artífex del moviment coral, i peça clau de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya –que abans de la Guerra Civil va recopilar deu mil cançons tradicionals d’arreu del país–, també tenia casa a Alcover, on la família passava els estius. Els seus nets recordem com a les tardes «anàvem a fer un passeig fins al Balcó dels capellans i comptàveu quants pobles s’hi veien, en funció de la calitja; en dies òptims eren trenta-tres; en dies foscos, Alcover i prou».

Les diverses trajectòries esmentades, juntament amb la del pintor cubista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), a qui l’autor del llibre em va proposar que adrecés també una de les cartes del volum, s’interrelacionen amb la resta de noms que formen part de la publicació: des de la soprano Conxita Badia al bioquímic Joan Oró, passant pel poeta alguerès Francesc Manunta, el jesuïta Miquel Batllori o la pedagoga lleidatana Maria Rúbies, la carta de la qual és escrita pel seu marit, l’arquitecte de la Selva del Camp, Josep Segarra.

L’acte de presentació al Camp de Tarragona, organitzat per la Secció de Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques del Centre de Lectura de Reus, esdevé també un homenatge a totes aquestes figures, i un reconeixement als seus familiars, fent èmfasi en el paper que el Camp de Tarragona ha tingut en la construcció de la Catalunya que coneixem avui.