La pandèmia va trencar el nostre temps, els esdeveniments anteriors al confinament semblen molt llunyans, però només fa quatre anys que s’obria aquella crisi. Pocs mesos abans la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Tarragona presentaven l’exercici de prospectiva Catalunya Sud 2040 (www.catalunyasud2040.cat). Un llibre de menys de cent pàgines resumia un procés de reflexió regional i planificació estratègica que havia implicat centenars de persones i institucions. Avui, cinc anys després, el potencial que descrivia continua sent allà. Avui, cinc anys després, continua sent només un potencial perquè encara no s’ha aconseguit transformar-lo en projectes i realitats.
Hi pensava el passat diumenge llegint l’article sobre el futur Tarragona Tech Valley 2050 que l’Armand Bogaarts publicava al Diari. Les instruccions i el full de ruta per a la construcció d’una economia del coneixement a la Catalunya Sud estan escrites i caldria recuperar-les sense esperar massa. A poc a poc l’articulació metropolitana de la Ciutat del Camp fa camí, però la regió necessita vertebrar-se en paral·lel posant especial atenció a la seva base econòmica, empresarial i de talent. Construir la Regió del Coneixement, en definitiva.
La regió necessita vertebrar-se posant especial atenció a la seva base econòmica, empresarial i de talent. Construir la Regió del Coneixement, en definitiva
Vertebrar la regió. Fer-ho sabent que els quatre grans sectors econòmics de la Catalunya Sud (la química, l’agroalimentari, el turisme i l’energia) han d’encarar una transició difícil forçats pel final dels combustibles fòssils i la manca d’aigua que provoca el canvi climàtic. Fer-ho sabent que només una economia centrada en el coneixement (a la intersecció entre la recerca, la innovació i el talent) permetrà mantenir una societat amb nivells acceptables de benestar material i serveis públics. Fer-ho sabent que per aconseguir tot això la mirada ha de ser regional perquè Catalunya és massa gran i els ajuntaments massa petits. Fer-ho sabent que per desbloquejar-ho caldrà posar a treballar de forma coordinada els governs, la ciutadania, les empreses i la universitat. Engegar la quàdruple hèlix i no aturar-la.
La prospectiva Catalunya Sud 2040 que es va presentar fa cinc anys assenyalava una llista d’iniciatives i projectes concrets per accelerar el camí cap a la Regió del Coneixement. Moltes d’aquelles idees mantenen tota la vigència: engegar un Consell Regional de la Catalunya Sud; impulsar un programa de formació per a líders regionals; activar un Sistema d’Informació Regional; crear plataformes d’innovació vinculades als principals sectors econòmics; dotar un Fons Estratègic per al Desenvolupament Regional; fundar una escola de negocis; donar continuïtat a un Programa de Prospectiva Regional; i, per sobre de tot, activar una Agència de Desenvolupament i Innovació amb recursos i capacitat d’acció sobre les polítiques regionals de promoció econòmica.
La diferència entre un pla estratègic i un procés de canvi és en la voluntat i l’acció. Voluntat social, voluntat política i voluntat empresarial
Els tractors a les carreteres, els projectes de química verda, el tancament de les nuclears i les trifulgues sobre Hard Rock tenen la mateixa arrel, la necessitat d’evolucionar cap al valor afegit pel camí de la recerca, la innovació i el talent. La mirada 2040. La diferència entre un pla estratègic i un procés de canvi és en la voluntat i l’acció. Voluntat social, voluntat política i voluntat empresarial per engegar el camí del coneixement i la vertebració regional. L’empenta metropolitana pot consolidar una gran ciutat de mig milió d’habitants amb el dinamisme afegit que això comporta, però necessitarà una regió que l’acompanyi si aspira a ser capital d’alguna cosa.
