Educació: el nostre futur amagat a dins

Fa temps que corren per internet, i per les sales de conferències, cites apòcrifes atribuïdes falsament a Sòcrates o a Plató sobre «els joves d’avui» que «estimen el luxe, menyspreen l’autoritat, tiranitzen els seus mestres, no respecten els seus grans, ignoren les lleis, la seva moralitat decau...».

Malgrat no s’hagi demostrat cert que Sòcrates o Plató fessin aquestes afirmacions, la seva pervivència al llarg dels anys constata que les crítiques que sempre rep la joventut per part dels qui ja no som joves no són una novetat sinó una queixa permanent. Li pertoca a la joventut fer avançar la societat i, en fer-ho, a la força pertorba i, en certa mesura, trenca amb les generacions anteriors. I per sort és així, encara que incomodi.

Una variant d’aquestes queixes és la relativa al nivell educatiu; és difícil trobar professors d’universitat d’arreu que no manifestin alguna queixa sobre el progressiu declivi del nivell d’accés dels estudiants i, pel que sento a dir, el professorat de secundària també ho manifesta amb relació a l’accés des de la primària. Es tracta d’apreciacions subjectives dels que han deixat de ser joves o hi ha darrere elements objectius que ho suportin?

No es tracta d’una qüestió menor. Ja fa més d’un quart de segle del referent Informe Delors ‘Educació: hi ha un tresor amagat a dins; informe per a la UNESCO de la Comissió́ Internacional sobre Educació́ per al Segle XXI’. El lema ha fet fortuna, però goso parafrasejar-lo: ‘Educació: hi ha un futur amagat a dins’. Efectivament, tot el futur de la nostra societat descansa en l’educació dels nostres joves. Hauria de ser la primera de les nostres preocupacions; no som davant una qüestió menor, no. Tot i així, és pràcticament absent dels programes electorals i la discussió política.

La meva generació pot recordar encara temps en els que l’analfabetisme no era una raresa a Espanya o quan l’accés a la universitat era certament un privilegi. Respecte a aquells temps, la situació de l’educació en la societat actual, i la del món globalment, és infinitament millor. Però aquest no és el punt.

És el nivell educatiu actual el que necessita la nostra joventut per a poder fer avançar la nostra societat?

Aquestes darreres setmanes s’han conegut dues dades concretes que poden significar senyals d’alarma: els darrers resultats de les proves d’aptitud pedagògica (PAP) per a l’accés als estudis de magisteri, que ha superat només un 54% dels candidats, i la cinquena edició del ‘Progress in International Reading Literacy Study (PIRLS)’ (des de 2001 PIRLS ha proporcionat dades d’alta qualitat del progrés en l’assoliment de comprensió lectora dels estudiants a quart de primària), que mostra un retrocés significatiu dels resultats d’Espanya, per sota de la mitjana de l’OCDE.

Convido el lector a conèixer directament el contingut del darrer examen de les PAP (o els anteriors) per a valorar millor què significa aquest 46% de suspesos (https://universitats.gencat.cat/ca/proves-acces-PAU-PAP/sobre-proves-aptitud-personal/pap-educacio-infantil-primaria/models-examen-any-anteriors/). Per a mi sí que és preocupant i indicatiu d’un problema sistèmic.

Les revolucions que s’estan produint al món en l’àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions fan cada cop més necessària la capacitat de judici crític fonamentat.

Cal més que mai saber construir el discurs propi i discriminar en l’aliè, i moure’s amb suficient capacitat en el mar de dades i informació que ens rodeja. Els joves, els que han de fer avançar la nostra societat, n’han de ser protagonistes. Que el 46% dels candidats a mestres no superi un examen d’aptitud que sembla més aviat un examen de competències d’educació primària, o que massa nens i nenes tinguin dificultats en la interpretació d’un text ens ha de preocupar molt, perquè ja no és anecdòtic.

És evident que cal prendre mesures per revertir aquesta situació i millorar la qualitat de l’educació. En primer lloc, les universitats hauríem de revisar i millorar els plans d’estudis dels futurs mestres.

És fonamental proporcionar als futurs docents una formació sòlida i actualitzada no tan sols en les metodologies pedagògiques més eficaces sinó també en continguts curriculars de matèries bàsiques com les que queden en evidència en els resultats dels exàmens de les PAP. D’altra banda, el Departament d’Educació ha de ser encara més exigent en els criteris d’accés i la formació dels docents.

És essencial garantir que els professionals de l’educació comptin amb les habilitats i els coneixements necessaris per desenvolupar la seva tasca amb èxit. Això implica establir estàndards alts i vetllar per una formació inicial i contínua de qualitat. I en la formació primària i secundària caldria reforçar les competències en matèries bàsiques com la llengua, les matemàtiques, les ciències i les humanitats.

Per concloure, la preocupació pel nivell educatiu i el valor social de l’educació és una qüestió que no podem deixar passar. Cal que tots els agents implicats, des de les universitats fins al Departament d’Educació i els propis centres educatius, assumeixin la seva responsabilitat i prenguin accions concretes per millorar el sistema educatiu.

Només així podrem assegurar una formació de qualitat que prepari els nostres estudiants per afrontar els reptes del segle XXI i contribuir de manera positiva a fer avançar la nostra societat en aquest món global.