Imaginari singular

Aquests dies, en plena celebració de les II Jornades de Recreació Història Modernista del Camp de Tarragona, els Pallaresos han rebut una altra molt bona notícia: el govern català ha declarat la jujoliana Casa Bofarull com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, enfortint encara més la marca de la població del Tarragonès amb la Catalunya del 1900.

En un context com l’actual, els estralls econòmics de la pandèmia i la incertesa internacional obliguen a repensar algunes inèrcies dels plantejaments turístics que teníem fixats fins ara i, en aquest sentit, és un bon moment per reflexionar al voltant de quin és el model turístic que voldríem per als propers anys, com a sector clau del nostre país. Què cal potenciar? Què cal evitar? Quines necessitats són prioritàries per poder gestionar amb èxit aquestes estades? Podem segmentar els missatges per arribar a públics objectius diferents i ser referents en determinades temàtiques? Com es pot desestacionalitzar el sector aconseguint un marc equilibrat al llarg de tot l’any? Com poden ajudar-hi les tecnologies de la informació i els nous hàbits de consum?

D’aquesta manera, i tal com ha fet els Pallaresos amb el modernisme, és imprescindible que cada població sigui conscient de quines són les potencialitats que vol mostrar –en cas de voler-ho fer– i quins són aquells elements que la singularitza d’entre els 947 municipis catalans. De vegades es tracta de propostes pensades i treballades pels diferents municipis –jornades sectorials, fires temàtiques, museïtzació d’espais–; esdeveniments fruit de la història i la tradició –festes populars, elements gastronòmics, patrimoni arquitectònic, personalitats destacades, efemèrides viscudes–; i en altres ocasions es tracta d’elements paisatgístics i naturals –cales paradisíaques, rutes senderistes, cims o fonts naturals– que estimulen l’aproximació de visitants per gaudir d’experiències associades a l’indret descrit. També, i sovint, trobem una combinació entre diferents d’aquests elements, ja que a partir d’un substrat cultural, les institucions o les entitats en refermen el vessant comunicatiu i n’adeqüen les seves possibilitats turístiques perquè pugui ser un punt d’atracció i riquesa.

Un exercici interessant que ens permet conèixer l’estat de la qüestió turística, i de marca, de cadascun dels municipis de les nostres comarques –i del conjunt del país– és escollir tot un seguit de poblacions a l’atzar i copsar quins són els principals elements que la gent identifica com a llocs d’interès en aquelles ciutats o pobles que els motivarien a anar-hi o a tornar-hi de nou. Quins són els valors que es troben associats a aquella població? No cal dir que, és clar, un mateix municipi pot disposar de diferents atractius turístics, complementaris entre ells i que sovint es reforcen mútuament. És el que entenem per imaginari col·lectiu.

Hi ha casos molt evidents, però d’altres en que no ho són tants. És així com, en un mapa general de Catalunya –per posar només alguns exemples–, de ben segur tots associaríem Corbera d’Ebre amb el Poble Vell i la memòria històrica de la Guerra Civil; el Vendrell amb la figura del violoncel·lista Pau Casals; i Valls amb el fenomen de la calçotada; de la mateixa manera que, en altres punts de Catalunya, de Besalú ens ve a la ment el seu pont monumental sobre el riu Fluvià; de Caldes de Malavella en recordarem els balnearis i de l’Escala les seves reconegudes conserves d’anxova. De la mateixa manera i tornant a les nostres comarques, dins del nostre imaginari, Horta de Sant Joan són els anys de Picasso, Bellmunt del Priorat el treball miner, Rasquera els pastissets i Miravet és la fotografia icònica travessant l’Ebre. Tots ells són bons motius per conèixer o descobrir la nostra tradició culinària, els fets rellevants del nostre passat o les personalitats que han marcat la Catalunya d’avui.

És a partir d’aquí que cada ajuntament ha de valorar allò que més pugui afavorir-lo creant sinergies público-privades o establint espais de col·laboració territorial més amplis, en cas de tractar-se de projectes compartits: des de la Costa Daurada a les vies verdes ebrenques o a les propostes d’enoturisme. D’aquesta manera, ja sigui potenciant algun dels seus elements propis ja coneguts per la ciutadania, ja sigui complementant-ho amb altres elements que puguin sumar-hi valor afegit o ja sigui transformant aquells atractius ja existents en elements potencialment turístics, la demarcació tarragonina té un gran potencial encara per explotar en aquest àmbit.

Al mateix temps, i tal com ens recordava recentment l’Ajuntament de Cornudella, que aquests dies ha descartat incorporar Siurana en una associació de promoció turística d’àmbit estatal, cal que aquest pol d’atracció pugui assumir-se i gestionar-se correctament, sempre que es tinguin les eines adequades, per evitar que una sobreocupació pugui massificar determinats espais, traient-li precisament l’atractiu primigeni.

Així, lluny de rànquings o llistes màgiques, és important que cada poble valori i decideixi com vol mostrar-se al conjunt de la societat, enfortint allò que els situa en una posició rellevant dins del mapa i que els singularitza dins d’una perspectiva global.