La cursa de la Casa Blanca

Apoc més d’un any per a les eleccions presidencials dels Estats Units que tindran lloc el dimarts 5 de novembre de 2024, tots els escenaris estan oberts i no es descarta que durant la llarga cursa fins a la Casa Blanca aquests propers mesos puguin haver-hi sorpreses tant en el camp demòcrata com en el republicà. La recent destitució del president del Congrés, el republicà Kevin McCarthy, pot ser el primer moviment d’un escenari polaritzat d’alt voltatge polític. Cal recordar que la destitució del president de la Cambra de representats és un fet totalment insòlit, i que ha estat fruit d’una curiosa aliança entre l’ala republicana més partidària de l’expresident Donald Trump, que va presentar-ne la moció, i els vots favorables dels membres de l’ase blau, imatge amb la qual s’identifica el partit Demòcrata.

Per mirar de resoldre molts dels dubtes que estan sorgint al voltant dels dos grans ecosistemes polítics del país, els seus futurs candidats a ocupar el despatx oval, i les principals claus amb les quals hauríem de fixar-nos els que tenim interès en l’anàlisi del parlamentarisme i les campanyes electorals, pocs dies enrere el Club d’Opinió Tercer Milenio que encapçala el metge Eugenio Zornoza va convidar el periodista Gustau Alegret a impartir una conferència virtual sobre la qüestió.

Reconegut amb tres Emmy –2018, 2019 i 2022– i guardonat aquest 2023 amb el Premi al Mèrit a l’Excel·lència al Periodisme Polític de l’Any que lliura el Washington Academy of Political Arts & Sciences, Gustau Alegret (Tarragona, 1975) és un periodista especialitzat en actualitat política que des de fa disset anys està instal·lat als Estats Units, on va arribar-hi l’estiu del 2007 per estudiar un postgrau a la Universitat de Georgetown. Des de Washington, actualment presenta dos programes diaris d’anàlisi al canal internacional de notícies NTN24, Club de prensa i Cuestión de poder, amb gran seguiment a l’Amèrica llatina.

A la conferència, Gustau Alegret va iniciar la seva intervenció davant d’una vintena de professionals liberals recordant que, de jove, una conversa amb el conseller editorial Antoni Coll –aleshores director del Diari de Tarragona– va contribuir a encaminar-lo cap al món del periodisme. I, tot seguit, va introduir els assistents en el context de l’actual legislatura nord-americana, sota la presidència de Joe Biden, que l’any 1972 va ser escollit per la circumscripció de Delaware com un dels senadors més joves de la història americana.

Alegret detalla que els tres pilars sobre els quals Biden recolzava l’inici del mandat van ser: recuperar la nació després de l’era Trump, reconstruir la classe mitjana i fer una crida a la unitat; seran els electors els que valoraran d’aquí a dotze mesos fins a quin punt els reptes han estat assolits, en cas que el mandatari es presenti a la reelecció d’un segon mandat. L’escenari és encara plenament obert ja que abans de la cita presidencial de la tardor de l’any vinent cal passar pel llarg procés de primàries per escollir els candidats que s’enfrontaran a les urnes.

Factors com l’edat dels futurs presidenciables, les tendències que mostren les nombroses enquestes que s’estan publicant o els nombrosos casos judicials oberts en relació al mandat anterior, poden generar canvis de posició entre els electors i els representants de les dues grans formacions del país.

En el camp demòcrata, el periodista Gustau Alegret apunta que un dels noms transcendents que caldria tenir en compte si el president Joe Biden apostés en el darrer moment per no concórrer als comicis de l’any vinent és el de Gavin Newsom, actual governador de Califòrnia, una figura ascendent dins dels quadres del partit que havia estat alcalde de San Francisco i que fa uns mesos ja va anunciar que si Biden volia continuar, ell, és clar, no competiria als caucus demòcrates en contra de la voluntat presidencial. Qui si que s’ha postulat a les primàries és l’escriptora Marianne Williamson i l’advocat Robert F. Kennedy Jr, membre de la històrica nissaga.

Pel que fa als republicans la situació encara és més dubitativa. El fet és que Donald Trump té de mitjana més de quaranta punts d’avantatge respecte el segon dels possibles candidats republicans, Ron DeSantis, que des del 2019 és governador de Florida, però reaccions com les esmentades al Congrés –i les que puguin originar-se depenent dels veredictes judicials– evidencien l’existència de fortes tensions internes al si d’aquells que tenen com a emblema el característic elefant de color vermell.

Si la campanya del 2020 va estar marcada per la pandèmia i la consegüent crisi econòmica, de cara al 2024 caldrà estar molt atent a tot allò que pugui succeir als estats pendulars o frontissa –pintats de color porpra, en els mapes electorals, com Georgia, Ariçona i Wisconsin– que oscil·len segons les circumstàncies, en cada elecció, cap a un costat o cap a l’altre, i que són els que acaben determinant el guanyador.

Amb tots aquests elements damunt de la taula, i el canviant context internacional, tot fa preveure que les eleccions nord-americanes del primer dimarts després de l’1 de novembre de l’any que ve seran una cursa de fons amb moltes incògnites i gran expectació mediàtica. La bona notícia és que el Diari compta periòdicament a la seva contraportada amb els articles analítics de l’expert Gustau Alegret, el periodista tarragoní que ha entrevistat el president Joe Biden.