Darrerament, es parla molt de la intel·ligència artificial (IA) i de l’impacte (positiu o negatiu) que la seva implantació pot tenir sobre la Humanitat. Sense anar més lluny, el 7 d’octubre, el Diari publicava la notícia de la col·laboració, a la URV, de dos grups d’investigadors experts: uns en IA i els altres en bioquímica i biotecnologia, amb l’objectiu de trobar medicaments per a combatre futures pandèmies. També coneixem el destacat paper que aquesta tecnologia va tenir en aconseguir, en temps rècord, una vacuna contra el coronavirus.
Ja fa anys convivim amb la IA. Ens hem acostumat, per exemple, a interactuar amb assistents virtuals, com Siri o Alexa, gairebé com si fossin persones, amb tota normalitat. Molts recordaran l’enfrontament, el 1996, del campió mundial d’escacs, Kaspàrov, amb la computadora Deep Blue (que podia avaluar 100 milions de jugades per segon). La primera de les 6 partides la va guanyar la màquina. A la segona, Kaspàrov, començant amb l’anomenada «obertura catalana», va vèncer, acabant imposant-se a la computadora. L’home havia derrotat a la màquina. Tanmateix, un any després, una nova versió de Deep Blue (amb un algoritme el doble de ràpid) es va imposar a Kaspàrov. Des d’aleshores, els avenços en IA han estat tan extraordinaris que, avui dia, qualsevol dels nostres mòbils és més potent que el Deep Blue que va vèncer al campió d’escacs.
Aquesta IA avançada ha fet que més de 1.000 experts i executius de la indústria tecnològica, com els empresaris, Elon Musck (Tesla), Eteve Wozniak ( Apple), així com investigadors i acadèmics relacionats amb aquesta tecnologia, signessin una carta on alertaven dels greus riscos de la IA, comparable a la guerra nuclear, i demanessin una moratòria, de 6 mesos, fins no es regulés aquesta tecnologia. Altres dirigents d’empreses, com Google, Microsoft i el creador d’OpenAI (que ha desenvolupat el ChatGPT), Sam Altman, també es van mostrar a favor de la intervenció dels governs i dels organismes internacionals en una regulació de la IA.
Avui, qualsevol dels nostres mòbils és més potent que el Deep Blue (que podia avaluar 100 milions de jugades per segon) que va vèncer al campió d’escacs
Fins ara, al llarg de la Història, els avenços tecnològics provocaven la desaparició de molts oficis i professions i la destrucció de molts llocs de treball, però també, alhora, la creació de noves feines, de manera que els dos processos s’equilibraven. Ara, la irrupció de la IA pot capgirar-ho tot, i posar a prova la capacitat d’adaptació de l’ésser humà.
L’estudi d’Osborne & Frey. Universitat d’Oxford (2017), preveu que fins al 47% de les feines que hi ha avui dia als països desenvolupats estaran en alt risc de desaparèixer als pròxims anys. Fins fa poc, els robots eren una eina complementària, per a tasques rudimentàries i repetitives. Ara, estem vivint un imparable procés d’automatització, robotització i digitalització que, amb la IA avançada, ha arribat al punt de poder substituir a persones per robots en camps que fins ara eren inimaginables: com treballs intel·lectuals i creatius. Qui sap si aquest mateix article no ha estat escrit pel ChapGPT?
Arran d’això, els integrants del Foro Econòmic de Davos, ja el 2017, alertaven que, aquest cop, la creació de noves feines podia no compensar la pèrdua de treballs i plantejaven, seriosament, la possibilitat de crear una Renda Bàsica Universal, amb l’objectiu de reduir la desigualtat i la bretxa social.
Un dels intel·lectuals signants de l’esmentada carta és l’historiador israelià Yuval Noah Harari, autor del llibre Sapiens. Des d’una perspectiva força inquietant, considera que l’amenaça més gran de la IA és la seva capacitat de manipular el sistema operatiu de la cultura humana que és la llengua i de prendre decisions per ella mateixa.
L’estudi d’Osborne & Frey. Universitat d’Oxford (2017), preveu que fins al 47% de les feines que hi ha avui dia als països desenvolupats estan en alt risc de desaparèixer
Assenyala que els humans, durant milers d’anys, hem adorat déus, perseguit ideals de bellesa i dedicat les nostres vides a causes originades en la imaginació d’algun profeta, poeta o polític. Aviat, diu, «ens trobarem vivint dins les al·lucinacions de la intel·ligència no humana» i es pregunta: «Què significaria per als humans viure en un món on un gran percentatge d’històries, melodies, imatges, lleis, polítiques i eines estan modelades per una intel·ligència no humana, que sap com explotar amb eficiència sobrehumana les debilitats, biaixos i addiccions dels humans, sabent com establir relacions íntimes amb persones?». L’impacte que, avui dia, tenen els missatges populistes i les fake news, propagades globalment per Internet, pot ser insignificant comparat amb la manipulació que podem patir amb un ús, sense cap ètica, de la IA.
Tanmateix, no ens deixem portar pel pànic. Sense deixar de tenir present els potencials perills d’aquesta nova tecnologia, hem de confiar que els humans tinguem prou intel·ligència «natural» per a obviar els riscos i treure’n profit d’una eina com la IA avançada que, ben usada, pot aportar enormes beneficis a la humanitat.
