La por guarda
la vinya

Aquesta antiga sentència pròpia de les àrees vitivinícoles catalanes té a veure amb els resultats de les inesperades eleccions del passat diumenge. En elles, la por a un govern de coalició PP-VOX, en les que el darrer partit pressionés fort al primer per imposar el seu programa, va fer decantar la balança dels resultats cap el PSOE.

Els dos partits de l’anomenada «dreta espanyola» amb els 169 escons no arriben als 176 necessaris per formar govern. Per altra banda, el PSOE es veurà obligat a fer malabarismes per poder establir una sèries de pactes amb els partits minoritaris per poder governar. Uns partits, que agradi o no agradi, hauran de jugar el joc imposat per la Constitució del 1978.

L’augment de vots del Partit Popular en relació a les anteriors eleccions pot ser degut a militants i votants de Ciutadans que han optat pel partit blau, però també a antics votants de Vox.

Aquests hauran vist més segur i raonable votar a un partit conservador, garant dels principis bàsics, que no recolzar a un partit radical amb estridències pròpies d’èpoques de prohibicions, repressions i pors.

Altres votants situats en espais del centre polític hauran optat per votar al PSOE per altres raons. Entre les quals les de l’alleujament de les tensions amb alguns partits que es proclamen independentistes; i que malgrat les crisis provocades per la Covid i la guerra de Ucraïna, Espanya ha trampejat força bé la situació.

S’han incrementat pensions i salaris, s’ha mantingut força a ratlla la inflació i l’atur, i amb dades del primer trimestre del 2023 la balança comercial i la de pagaments eren positives i molt millor que l’any anterior, tot i que el deute exterior acumulat era superior al 100% del PIB anual.

En aquesta conjuntura d’una relativa calma, votar a partits que volen derogar lleis que estan en sintonia amb la Declaració Universal de Drets de la Humanitat, negar el canvi climàtic, establir diferents prohibicions i generar pors, no ha estat ben rebut per una gran majoria d’electors.

Els pactes autonòmics i municipals entre el PP i VOX han agreujat la situació, amb consellers o regidors que han prohibit actes culturals, l’entrada de revistes en català a una biblioteca, la no admissió de l’existència de violència masclista, les reformes en l’ensenyament autonòmic, i un llarg etcètera, que podia fer pensar en els temps del «caudillo».

A Catalunya aquesta por al passat pot haver fet decantar a una part de l’electorat cap el vot útil, que per molts podia ser el PSOE en comptes d’ERC, vist que es votava a unes generals i no a unes autonòmiques i que calia garantir una major estabilitat a nivell de la política estatal. Els resultats segurament no són els més desitjats, però al menys s’ha intentat frenar una involució.

La setmana passada amb un grup d’amics, un socialista i un popular defensaven que en aquestes eleccions hi hauria sorpreses a favor de cadascun. I tant, si n’hi ha hagut. L’abstenció ha estat molt menor de l’esperada.

La responsabilitat ciutadana ha respost, amb l’excepció de determinades seccions censals marginals o en àrees com a les comarques gironines en les que grup independentistes van fer publicitat per l’abstenció, a l’igual que grups sindicalistes de la CNT a les eleccions republicanes del 1933 que guanyaren les «dretes».

Pel que fa a la província de Tarragona i en relació a les anteriors eleccions generals, el PSC-PSOE ha aconseguit uns molt bons resultat, segurament a costa d’antics electors d’altres partits que han fet el canvi, entre el quals no s’ha de menystenir antics votants d’ERC i fins i tot de Junts que ara poden haver preferit el vot útil a nivell estatal per por a VOX i desentendre´s de promeses quimèriques.

El Partit Popular també ha experimentat millora i ha aconseguit un diputat, a l’igual que Junts i Sumar, tot i perdent vots. VOX ha augmentat votants, però no ha aconseguit cap diputat.

Pel que fa a aquest darrer partit és ben curiosa la distribució del vot a la província, els majors resultats electorals a nivell municipal es donen en municipis amb moltes urbanitzacions, de segones residències convertides en primera o turístiques. No és casualitat que a El Montmell el percentatge sigui del 18,7%, a Querol del 14,3%, i a Albinyana del 14,2%.

Els municipis turístics, amb molta població espanyola immigrada i poc arrelada, també tenen forts contingents de votants de la dreta més radical. A Salou va ser la segona força més votada, amb el 15, 4%, i el mateix a Vila-seca amb el 17,7%.

Casos ben curiosos si es té en compte la diferència amb els resultats de les passades municipals. També destaca algun municipi amb aturats i població laboral poc qualificada, i algun municipi rural de muntanya en el que encara deu estar viu algun gen del temps del carlisme.

Caldrà veure ara com es desenvolupen els esdeveniments en el marc imposat per la Constitució. La por que guarda la vinya pot haver funcionat, però atenció en voler fer sempre la mateixa por.

Cal recordar el cas de la faula de Samaniego, del pastor que feia por de que vindria el llop a devorar les ovelles i demanava ajuda als llauradors, tot i que no era veritat. Però de tant mentir amb la mateixa història, finalment el llop aparegué, els llauradors ja no feren cas per auxiliar-lo, i les ovelles van ser devorades.