Promeses i programes electorals

«Prometre no fa pobre» és una dita del país que ve a dir que deixant anar promeses pots quedar bé sense assegurar que aquestes s’arribin a complir. En política s’utilitzen molt les promeses i aquestes creixen de forma progressiva a mesura que s’acosten unes eleccions.

Forma part d’un comportament en el que agrada molt més dir un sí que un no, malgrat que el sí pugui convertir-se al cap d’un temps en un no rotund. Negació que es sol atribuir sempre a factors externs imponderables. Tot val per escapar-se de la contradicció entre l’afirmació o promesa inicial i la negativa final. Hi ha promeses que no es compleixen i mentides grosses i mal intencionades que en una confessió de les d’abans no es perdonarien pas amb tres avemaries.

En les actuals eleccions en barrejar-se en el temps les locals, amb les de moltes autonomies i amb les properes generals, les mentides generadores d’odis han estat superlatives. Es menteix per perjudicar a l’adversari. Es pregonen accions i idees falses amb l’esperança d’aplegar vots de persones segurament desinformades, potser porugues i també amb uns caps mal o poc moblats. Si les mentides i calumnies no es reparen el dany a la societat pot augmentar i aquesta pot quedar esberlada i descomposta.

En les primeres eleccions de la democràcia els arguments d’uns i altres tenien molt més pes que ara. Els debats eren molt més intensos i els programes tenien més importància. Ara a les eleccions locals hi ha partit que s’hi presenta sense elaborar un veritable programa, quatre idees d’aquí i tres d’allà i anar als actes i trobades amb la premsa amb la cara ben alta i a vegades també ben dura.

Si es llegeixen els pocs programes disponibles, les declaracions a la premsa, i la propaganda electoral, hom es dona compte de la barreja que hi pot haver en alguns casos entre bona fe, ingenuïtat, manca d’informació i sobre tot promeses, moltes promeses, moltes frases començades per un verb, indicatiu d’unes intencions o accions que si es pot potser es faran, i sinó s’oblidaran.

Moltes de les propostes són generalistes, no precisen, perquè segurament no saben ben bé com. Llegeixo d’uns que volen «garantir que tots els barris de la ciutat rebin els mateixos serveis». Però quins serveis? No ho sabem. Altres s’obliden completament de la sequera i el canvi climàtic i parlen de un gran llac i uns sortidors. Hi ha que continua pensant en créixer en habitatges i població. Créixer, quan el que és important és arribar a un equilibri satisfactori que un ràpid creixement segur el destruirà.

Es parla molt d’inseguretat i molt poc de cercar empreses externes per localitzar-les en el municipi i reomplir els antics polígons industrials ara mig abandonats. De crear llocs de treball pels joves i retenir talent. En general, penso que els partits que han dedicat més atenció a fer programes i cercar candidats seriosos són els que haurien de guanyar les eleccions i poder posseir l’alcaldia. Pel que fa als que no tenen programa, amb un amic vàrem demanar al ChatGPT-4 que en fes un per Tarragona, i en va fer un basat en nou eixos, del qual en transcric un resum, per si encara pot ser útil per algun dels partits que van esmaperduts.

Sostenibilitat i medi ambient:1/Inversions en infraestructures verdes per reduir l’empremta del carboni de la ciutat. 2/Implementació de plans per millorar la qualitat de l’aire i reduir la contaminació acústica...

Economia i treball: 1/Programes de formació i reciclatge professional per adaptar-se a les noves demandes del mercat laboral. 2/Fomentar el turisme responsable i sostenible, potenciant la riquesa cultural i natural de Tarragona...

Habitatge: 1/Promoció d’habitatges assequibles i accessibles per tots els sectors de la població. 2/Millora de l’accés a l’habitatge per persones i joves amb baixos ingressos.

Educació: 1/Augment de la inversió en educació pública, incloent la millora de les instal·lacions escolars. 2/ Programes de formació continuada per professors i educadors...

Transports Públics: 1/Millora de las infraestructures de transport públic per fer-lo més eficient i accessible. 2/Promoció de mitjans de transport sostenible com el ciclisme i el caminar.

Salut: 1/Millora dels serveis de salut local i accés a serveis sanitaris de qualitat. 2/ Promoció d’estils de vida saludables per mitjà de programes d’activitat física i nutrició.

Cultura i Patrimoni: 1/ Inversions en la restauració i conservació del patrimoni històric de Tarragona. 2/Foment de la cultura local a través de festivals, exposicions i esdeveniments.

Seguretat Ciutadana: 1/Enfortiment dels serveis de seguretat i protecció civil. 2/ Programes de prevenció del delicte i educació en seguretat ciutadana.

Participació ciutadana: 1/Creació de plataformes digitals per facilitar la participació ciutadana en la presa de decisions. 2/ Incentivar la participació activa de la ciutadania en la vida cívica i política.

Per rematar-ho el colofó final que ens escriu el ChatGPT-4: «El nostre compromís és treballar en col·laboració amb tots els ciutadans de Tarragona per construir una ciutat més sostenible, inclusiva i vibrant. El seu vot compta i junts podem fer de Tarragona un lloc millor per viure, treballar i gaudir».

No està pas malament, i hi ha elements ben aprofitables. No obstant, hi ha alguns programes més precisos i millors. No votin al ChatGPT, però cal mirar que les propostes fetes pel seu municipi siguin raonables, apropiades, factibles i adequades als temps actuals.