Catalunya en miniatura, som això. L’Ohio català. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre són un 10% de la població del país i un 10% del seu Producte Interior Brut (PIB). Un de cada deu catalans viu a la Catalunya Sud i un de cada deu euros de l’economia catalana es generen aquí. Per població, per estructura econòmica, per configuració regional, per preferències electorals, fins i tot pels equilibris lingüístics, som una Catalunya en petit. Una regió que replica la dinàmica nacional de forma pràcticament perfecta.
Som Ohio. Cada cop que s’apropen les eleccions americanes els analistes posen la vista en aquest Estat d’onze milions d’habitants perquè la tradició diu que qui guanya a Ohio acaba guanyant la presidència. No és casual. Ohio s’assembla molt al conjunt dels Estats Units. La seva estructura social, econòmica, racial i territorial és molt semblant a la del global americà i ha convertit Ohio en un termòmetre. El territori perfecte per provar missatges i assajar estratègies electorals que busquen el gran públic. El que funciona a Ohio pot funcionar arreu, de Nova York a Los Angeles.
La Catalunya Sud s’assembla al conjunt del país per mirada econòmica i equilibri territorial, però també des d’un punt de vista lingüístic i d’immigració
Les comarques de Tarragona i l’Ebre són un calc de país. Ho són per configuració urbana, amb la població concentrada a la costa, gairebé la meitat dels habitants a l’àrea metropolitana de Reus-Tarragona, i problemes de despoblació en comarques com el Priorat, la Ribera d’Ebre o la Terra Alta. Ho són també, per estructura econòmica, amb prop d’un 25% del PIB vinculat a la indústria (a Catalunya la xifra queda lleugerament per sota el 20%), un sector agroalimentari viu i més d’un 75% de la riquesa vinculada a una economia de serveis molt diversificada en que el turisme és clau, però sense monocultius ni desequilibris.
No som una regió pobra. Som a la mitjana, una regió rica d’un país ric, amb una estructura econòmica equilibrada i una societat oberta i plural
La Catalunya Sud s’assembla al conjunt del país per mirada econòmica i equilibri territorial, però també des d’un punt de vista lingüístic i d’immigració. A les comarques de Tarragona i l’Ebre hi ha un 16% de població d’origen estranger, exactament el mateix percentatge que hi ha a tot Catalunya. Amb les grans migracions del segle XX va passar més o menys el mateix i el paisatge lingüístic d’aquestes comarques s’ha acabat assemblant al general de Catalunya. Per tot plegat no és estrany que el panorama electoral de les comarques del sud sigui paral·lel al del país. Els resultats de les darreres eleccions a la circumscripció de Tarragona es diferencien poc, molt poc, del resultat que els diversos partits van recollir arreu del país.
Saber que som una Catalunya en miniatura, prendre’n consciència, hauria de servir per un doble propòsit. Ajudar a aprofundir en el coneixement de la regió i ser una font d’orgull. De tant en tant convé recordar que la riquesa per càpita del Camp de Tarragona supera la de les comarques de Girona. No som una regió pobra amb indústries de segona que no vol ningú. Som a la mitjana, una regió rica d’un país ric, amb una estructura econòmica equilibrada i una societat oberta i plural.
Però hi ha un segon propòsit potser més important. Som Ohio, el terreny de proves perfecte pels programes i les experiències pilot que les institucions públiques i algunes grans empreses projectin implantar a Catalunya. Provar-ho aquí, fer-ho aquí primer. Una nova llei d’àrees metropolitanes, un nou sistema de generació elèctrica distribuïda, una nova llei de regions o una nova tecnologia de dessalinització. La Catalunya Sud com a laboratori, la regió pilot del futur. Un camí interessant.
