Des de la pandèmia de la SARS-COV2, el sector de la restauració i l’hoteleria ha patit moments molt difícils. Tanmateix, molts negocis han pogut refer-se gràcies a una resistència pròpia de la genètica del sector, alguns per haver-se reinventat i altres gràcies a operacions de reestructuració o refinançament, però la veritat és que, tristament, molts van quedar pel camí.
Actualment, i malgrat una certa recuperació, molts restauradors i hotelers encara pateixen per afrontar puntualment les despeses corrents i tot això independentment del que suposa a nivell estrictament personal el pagament de la hipoteca o lloguer de la seva pròpia vivenda i altres despeses familiars. Això ha provocat que multitud de famílies, d’autònoms i petits empresaris del sector mantinguin la seva activitat, però encara visquin personalment sobreendeutats en haver avalat pòlisses de crèdit o préstecs per a salvar els seus negocis.
Per donar resposta a situacions d’aquest tipus, afortunadament, avui dia disposem d’una eina legal més que eficaç en la majoria dels casos. Es tracta del RD 1/2015, de 27 de febrer, més conegut com la Llei de la Segona Oportunitat (LSO).
Tanmateix, i malgrat que la LSO reconeix la cancel·lació de la totalitat de deutes preexistents, també és cert que actualment el crèdit públic continua sense poder ser objecte d’exoneració, ja que queda expressament limitat a 10.000 euros enfront de l’AEAT i la TGSS. Aquest fet, malauradament, continua deixant a milers de persones en una insolvència indefinida atès que els seus principals deutes són amb l’Administració. No obstant això, la veritat és que la valoració global del que ha vingut oferint la Llei de la Segona Oportunitat a tots els nivells és altament satisfactòria. Així ho demostren les estadístiques que indiquen que les sol·licituds de concurs augmenten molt significativament any rere any.
Per acollir-se al dret que estableix la LSO, llevat una sèrie d’excepcions concretes, la majoria de les persones que mantenen diversos deutes amb diferents creditors són susceptibles d’acollir-se al dret a l’exoneració del passiu insatisfet, conegut com a EPI, o el que és el mateix, al fet que se’ls cancel·lin tots els seus deutes, amb les limitacions ja indicades respecte del crèdit amb les administracions públiques.
Ara bé, convé en tot cas que els hotelers i restauradors que es vegin en situació d’insolvència o sobreendeutament a títol personal, s’assessorin degudament a través dels serveis jurídics de l’AEHT per a comprovar si compleixen els requeriments de la LSO i, d’altra banda, valorar si passar per aquest procés és convenient i pot afectar o no el seu patrimoni.
Recomano a tots aquells restauradors i hotelers així com a qualsevol particular que es trobi a nivell personal en situació d’insolvència o sobreendeutament, que no deixin passar l’oportunitat de refer la seva vida i no dubtin que, sí que és possible quedar net per a tota la vida dels deutes existents.
