Un any de Covid: eines per encarar el futur

Ja fa un any que ens va arribar la Covid-19: per a alguns sembla que només faci quatre dies, mentre que d’altres ja han oblidat com era la vida abans que tot comencés. Del que ningú no dubta és de les nefastes conseqüències de la pandèmia, començant pel reguitzell de víctimes mortals que ha causat, i seguint per la pèrdua de llocs de treball, el tancament d’empreses, el col·lapse hospitalari o les seqüeles psicològiques que ens deixa tot plegat. S’han viscut, i encara es viuen, situacions límit que mai no ens hauríem imaginat.

Malgrat aquest balanç, certament fatídic, no ens hem de deixar vèncer pel descoratjament. La Covid ja no és aquella gran desconeguda, o almenys ja no ho és tant. Tenim una població conscienciada, vacunes en procés de subministrament, magnífics professionals de la sanitat que han vetllat i continuen vetllant per la nostra salut, i el suport d’administracions com la Diputació de Tarragona en la represa econòmica i social. Cal, doncs, afrontar amb optimisme un futur que cada cop és menys incert.

Pel que fa a l’aspecte personal, la pandèmia ens ha convertit en éssers resilients i amb una gran capacitat d’adaptació al canvi. Alhora, hem demostrat ser creatius i solidaris, hem sabut trobar solucions en temps rècord, i hem posat la tecnologia al nostre servei, amb usos fins inimaginables fins al moment en l’esfera domèstica o laboral, on s’ha imposat el teletreball i l’ensenyament en línia. També hem variat els nostres hàbits familiars, hem après a sopar de restaurant a casa i hem confiat encara més en el comerç de proximitat.

En l’àmbit social, hem constatat com és de necessari cuidar i tenir cura de qui té cura de nosaltres, bé a casa o en professions vinculades a la salut o als serveis socials. Perquè sense les cures no podem produir, ni servir, ni existir. Malauradament, aquest és un àmbit invisibilitzat i precaritzat, que recau majoritàriament sobre les dones. La pandèmia ha estat una oportunitat per visibilitzar-ho i el primer pas per posar-ho en valor, dotant l’àmbit de les cures dels recursos i projecció necessaris per avançar cap a un model basat en una major corresponsabilitat entre dones i homes.

Com a servidora pública, com a governant al capdavant d’una institució, tinc l’orgull de poder dir que durant els darrers dotze mesos he treballat braç a braç amb un gran equip de persones amb voluntat de servei i de superació, que hi han posat tot i més de la seva part per fer possible el suport als ajuntaments i a les persones de forma urgent per pal·liar els efectes de la crisi. En aquest sentit, el pla de xoc Covid de la Diputació de Tarragona es va fer realitat amb celeritat, tot just després d’iniciar-se la pandèmia, i ha permès la implantació de mesures de caire econòmic i assistencial arreu del territori, que continuen en l’actual exercici. Una autèntica eina clau per a la recuperació econòmica i per bastir el nou món que ens vindrà.

El pla de Mandat orienta el desenvolupament i el futur de la demarcació en l’àmbit de la sostenibilitat, apostant no només per la transformació energètica sinó també fent que la vida sigui més sostenible arreu del territori

L’actual crisi ha refermat el paper de la Diputació de Tarragona com a un autèntic motor econòmic de la demarcació, amb una inversió econòmica, directa i indirecta, que no ha parat de créixer. D’una banda, el programa específic per a la reactivació post-Covid posa molt d’èmfasi en els municipis i en l’ocupació, que -no ho oblidem- esdevé la millor política social atès el seu efecte multiplicador. Al mateix temps, el pla de Mandat orienta el desenvolupament i el futur de la demarcació en l’àmbit de la sostenibilitat, apostant no només per la transformació energètica 
-amb el foment de l’ús de la biomassa, o amb el suport a la Plataforma Hidrogen Verd, entre altres mesures- sinó també fent que la vida sigui més sostenible arreu del territori. En aquest sentit, aposta perquè a tots els racons de les nostres comarques s’hi pugui viure amb igualtat d’oportunitats, evitant així el despoblament rural i els seus efectes sobre el medi, sobre l’economia i, en definitiva, sobre les persones.

En la mateixa línia, és crucial l’ajut que destinem a l’habitatge social municipal, no només als grans centres urbans sinó als pobles menys habitats. O l’ajut al sector cultural, absolutament debilitat per la crisi de la Covid i que hem començat a rellançar com a àmbit professional clau en la recuperació i econòmica i totalment necessari per al desenvolupament d’una societat madura, forta i lliure.

La Diputació de Tarragona vol estar al capdavant de la definició del nou món post-Covid, aquell en què les cicatrius personals, socials i econòmiques de la pandèmia esdevindran testimoni de tot el que hem perdut, però que alhora ens serviran per recordar que tots plegats ens vam mobilitzar per superar els nostres propis límits. En aquesta represa econòmica ja iniciada, tampoc no hem d’oblidar el paper que els nous fons de la Unió Europea han de jugar en el viratge cap a la sostenibilitat, la digitalització i l’assoliment d’una societat més equitativa i equilibrada. A l’espera de com es concreten aquests ajuts europeus, tant pel que fa a dotació econòmica com en el canvi de paradigma que han de representar, la Diputació ja fa temps que hi treballa, propiciant nexes entre diversos agents, aportant coneixement i idees i, en definitiva, teixint un ecosistema favorable a la captació i l’aprofitament de tots aquests recursos.

El món que vindrà requereix que siguem creatius, que innovem, però també ens demana solidaritat i empatia. Durant la pandèmia hem aprofundit en els valors de l’adaptabilitat i la resiliència, que sens dubte ens continuaran sent molt útils: seran les nostres principals eines per a la construcció, tan aviat com sigui possible, d’un món millor, més just i més lliure.