Em prenc la llibertat d’aprofitar que som al mes d’abril, Sant Jordi, per fer una recomanació de lectura. Es tracta d’una novel·la curta de l’autora palestina Adania Shibli que es titula Un detalle menor. La novel·la és de 2017 i la traducció al castellà es va publicar el 2019.
La novel·la té dues parts. En la primera, narrada en tercera persona, s’explica un fet real: el segrest, la violació grupal i el posterior assassinat d’una jove beduïna palestina l’agost de 1949 al desert del Néguev per soldats d’una unitat militar israeliana.
La segona part és una història de ficció narrada en primera persona per una noia palestina de Ramala que descobreix per causalitat una menció a aquell «detall menor» de la guerra del 48 ―que l’estat d’Israel celebra com la Guerra de la Independència i els palestins lamenten com la Nakba (el desastre)― en un article d’un diari i en queda obsessiona per un «detall menor»: el fets van tenir lloc vint-i-cinc anys justos abans del dia del seu naixement.
Amb la guia d’un mapa de Palestina anterior a 1948 i un altre de l’Israel actual, la noia comença un viatge que la portarà per carreteres canviants, murs, punts de control, el Museu de la Història de l’Exercit d’Israel i un assentament de colons fins a un final que no us explicaré.
La recomano perquè és una magnífica novel·la, brutal i bellíssima, que explora la deshumanització i la por amb un llenguatge poderós on el relat fred i forense del passat s’emmiralla en el monòleg interior obsessiu i confús del present.
Ja són més de 34.000 les persones assassinades a Gaza per l’exèrcit israelià, la majoria d’elles dones i nens. Però totes aquestes morts són detalls menors
Per les seves indiscutibles qualitats literàries va ser guardonada amb el premi que reconeix el treball de de novel·listes de l’anomenat ‘Sud Global’ que s’havia de lliurar en el transcurs de la Fira de Frankfurt, l’octubre passat. Dic «s’havia» perquè després de l’atac de Hamas l’organització de la Fira va eliminar l’acte de lliurament explicant que la Fira era plenament solidària amb Israel.
De sobte, la novel·la (i l’autora) van passar a ser culpables d’antisemitisme i de terrorisme, aquest exercici pervers que converteix a tots els palestins en membres de Hamas i en objectius legítims.
Yuval Abraham, israelià, i Basel Adra, palestí, sí que van poder recollir el febrer passat, a la Berlinale, el premi al millor documental per No Other Land, que van codirigir i que tracta sobre Cisjordània. Tots dos van demanar l’alt el foc a Gaza.
Abraham va parlar de l’apartheid i el règim militar sota el que viuen els palestins a Cisjordània. I automàticament va passar també a ser culpable d’antisemitisme i ell i la seva família van rebre amenaces de mort.
Són només dos exemples, detalls menors. Hores d’ara, ja són més de 34.000 les persones assassinades a Gaza per l’exèrcit israelià, la majoria d’elles dones i nens.
Però totes aquestes morts són detalls menors per als Estats Units i els seus aliats europeus. Sí que van protestar amb una mica més de vehemència per la mort de cooperants occidentals. Les autoritats israelianes van disculpar-se al·legant que «havia estat un error», que ben mirat ve a ser una manera de dir que les 34.000 víctimes palestines, entre les quals nens i nadons, no ho eren.
Hi ha coses importants i hi ha detalls menors. Els interessos geoestratègis i econòmics, l’amenaça d’un conflicte regional amb Iran i les repercussions econòmiques que pogués tenir són temes importants. Els nens assassinats a Gaza i els que no han mort però quedaran traumatitzat per a tota la vida són detalls menors.
