Un poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la

El Govern de progrés de Pedro Sánchez està plenament dedicat, primer, a superar la gravíssima crisi sanitària, econòmica i social que ha suposat la pandèmia de la Covid-19 i, segon, a treure el màxim rendiment als 140.000 milions d’euros d’ajudes europees que va aconseguir el president negociant amb la resta de líders de la Unió Europea.

Ara bé, deixat clar el que acabo de dir, això en cap cas vol dir que s’oblidi en un calaix el programa de progrés que va permetre la investidura d’un Govern que va obtenir més de 10 milions de vots a les urnes i la majoria absoluta dels representants de la sobirania popular al Congrés. Així, després d’augmentar el salari mínim i d’implementar l’ingrés mínim vital, ara l’executiu està tirant endavant la nova llei de memòria democràtica que ha de fer justícia, d’una vegada per a totes, als demòcrates que van lluitar contra la Dictadura franquista.

A tots aquells que des de la dreta i l’extrema dreta diuen que això és «reobrir ferides» i que hem d’oblidar i tal, tan sols els recordaria que Espanya és el segon país del món amb un major nombre d’assassinats abandonats en cunetes i foses comunes (tan sols per darrere de Cambotja). Si queda algú «liberal» a les files del PP del senyor Casado -cosa, certament, dubtosa- tan sols cal que s’imagini l’escàndol mundial que representaria, per exemple, que la cancellera Merkel o la dreta alemanya digués que «s’ha d’oblidar el nazisme», defensés la ignorància dels crims del feixisme i encara ara -any 2020- es posés de perfil, per dir-ho suaument, a l’hora de condemnar l’arribada de Hitler al poder.

Mai podem oblidar les paraules que hi ha al memorial d’Auschwitz: «el que ha passat és un avís de la història. Oblidar-ho és un crim»

Algú s’imagina aquestes coses? No. Aquí, en canvi, fa dues setmanes vàrem escoltar al líder de l’extrema dreta afirmar alegrement que el Govern democràtic i constitucional actual és el pitjor Govern dels darrers 80 anys. És a dir, que els Governs dels 40 anys de la Dictadura franquista van ser millors que un Govern com el que tenim ara elegit pel poble en eleccions lliures. Increïble.

Si algú té algun dubte que aquesta llei és necessària segur que les paraules de Vox li esvairan aquest dubte. No, Espanya com a país encara no ha fet els deures amb les víctimes del franquisme que van defensar els valors democràtics actualment vigents. Per posar un exemple, d’entre desenes de milers, les restes del poeta Federico García Lorca continuen en una fosa comuna desconeguda allà on va ser immolat pels seus assassins franquistes. És una vergonya intolerable.

Tal com molt bé ha dit el president Pedro Sánchez, «la nova llei és un autèntic compromís amb la reparació de la memòria històrica, que no és patrimoni de la dreta o de l’esquerra, sinó del conjunt dels demòcrates». Exacte.

O dit amb les paraules del fill d’una de les víctimes: «la meva il·lusió és que puguem trobar les restes del meu pare i complir amb allò que la meva mare sempre havia volgut: trobar les seves restes i donar-li sepultura en condicions i amb dignitat, per poder portar flors a la seva tomba i homenatjar i recordar així a una gran persona que va ser assassinat per defensar la democràcia i la llibertat». No cal afegir res més.

Veritat, dignitat i reparació. Ja és hora de fer justícia als demòcrates antifeixistes que van lluitar contra el franquisme, condemnar de forma inequívoca el cop d’Estat del 36 i la Dictadura que vàrem patir durant 40 anys i reivindicar els drets humans, la dignitat i els valors democràtics de les víctimes d’acord amb el que estableix el dret humanitari internacional.

M’agradaria, ho dic sincerament, que la dreta espanyola tingués la valentia de condemnar sense embuts la Dictadura franquista igual com el socialisme democràtic condemna l’estalinisme i els règims comunistes de partit únic. És a dir, que fes el mateix que ha fet la democràcia cristiana a Alemanya i Itàlia, per no anar gaire lluny.

En tot cas mai podem oblidar les paraules que figuren al memorial del camp de concentració d’Auschwitz: «el que ha passat és un avís de la història. Oblidar-ho és un crim. És perfectament possible que hagi passat i és perfectament possible que torni a passar en qualsevol altre moment. Un poble que oblida la seva història està condemnat a tornar-la a repetir».

Sí, oblidar-ho seria un crim...