Una ment sana en un cos sa...

A Europa, els trastorns mentals són un dels principals reptes de salut pública i constitueixen el principal motiu de discapacitat en la població, representant-ne gairebé el 40%

| Actualizado a 19 diciembre 2021 12:22
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Últimament polítics i mitjans de comunicació ens parlen sovint de com la pandèmia ha afectat negativament la nostra salut mental. Sembla que ja hem trobat els dolents de la pel·lícula: el maleït virus i el confinament. Coneixem xifres alarmants d’intents de suïcidi, que ja ha passat a ser la segona causa de mort entre els joves. I com ja ens tenen acostumats, els polítics proposen solucions ràpides, de grans titulars, moltes vegades simplistes: «Contractarem més psiquiatres i més psicòlegs!». Però la realitat és que no se’n troben i això ocasiona gran rebombori mediàtic.

Si recordem la definició de salut de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de l’any 1946, acceptada per tothom: «Salut és l’estat de complet benestar físic, mental i social i no només l’absència d’afeccions o malalties», podrem veure ràpidament la influència que tenen en la nostra salut el cos, l’ànima i la societat on vivim. Són els tres pilars fonamentals de la nostra vida.

Tenir salut mental vol dir ser conscient de les nostres capacitats, que són les que ens permeten enfrontar-nos a les exigències quotidianes de la vida, a treballar de forma productiva i fructífera i a ser capaços de contribuir d’alguna manera, al bé de la comunitat.

No tenir salut mental ens dificulta el procés d’adaptació a l’entorn cultural i social on vivim i ens genera formes de malestar que sovint ens aboquen a l’aïllament, a la inactivitat i a desordres del ritme vital.

Realment les xifres que ens dona l’OMS impressionen: una de cada quatre persones patirà algun tipus de trastorn mental durant la seva vida. Les dones, amb més probabilitat, alteracions de l’estat d’ànim o crisis d’ansietat, mentre que els homes es decanten per l’abús de l’alcohol o d’altres substàncies.

A Europa, els trastorns mentals són un dels principals reptes de salut pública i constitueixen el principal motiu de discapacitat en la població, representant-ne gairebé el 40% (Regional Commitee for Europe, 2013).

Vista la definició i les dades, es pot deduir fàcilment que aquesta mala història no s’arregla només contractant més psiquiatres i més psicòlegs.

En el context català, no estem gaire millor. Les dades de 2016 ens diuen que el 7,7% de la població major de 15 anys va mostrar risc de tenir algun trastorn mental i de tots ells, un 6,2% eren menors d’edat.

Què ens està passant? És sabut que els factors que afecten l’estat de salut d’una persona poden ser de caràcter individual, poc modificables per un mateix, o bé relacionats amb el nostre estil de vida i amb el tipus de societat on ens movem.

En resum, els trastorns mentals es generen per una complexa interacció entre aquests diversos factors:

a) Determinants biològics. Són els factors lligats als gens que predisposen a desenvolupar un trastorn mental. Pot ser que només es manifestin si la persona és sotmesa a certs estressants ambientals.

b) Determinants psicològics. Són els relacionats amb l’entorn més propers. Les emocions i els processos interactius amb la família, l’escola, amics o ambients laborals.

c) Determinants socials. Són aquells canvis en la societat que poden tenir efectes positius o negatius en la salut mental de la gent. En un entorn de gran concentració de població, els factors negatius solen estar relacionats amb la contaminació, la pobresa, els alts nivells de violència o un escàs suport social. En canvi, en entorns rurals, els factors negatius més habituals que poden propiciar problemes de salut mental són l’aïllament, el dèficit de comunicacions, el menor nombre d’oportunitats educatives i econòmiques i la dificultat d’accés a recursos clínics.

d) Altres determinants no menys importants són la malnutrició, l’atur, la violència domèstica i sexual o el racisme.

I tot això, com es pot resoldre? No és una tasca fàcil, però hem de ser ben conscients de la magnitud del problema i de les causes que l’ocasionen.

Posem-nos tots a fer feina per poder assolir l’objectiu de mens sana in corpore sano, dins d’una societat també sana. I a més a més, justa i solidària.

Comentarios
Multimedia Diari