Venen corbes

Sortim d’una i entrem en un altre; això és un no viure. Qui més qui menys les pot estar a punt de passar magres. Les causes i incerteses són de sobres conegudes i pel que fa a les solucions macro «per gustos colors». A nivell micro, que han de fer a les empreses familiars quan a més a més de corbes, hi ha gel i boira? Res del que diré és nou, i poden semblar veritats de Perogrull, però és el que aconsello de forma genèrica als meus clients; que poden pensar allò de «consells en dono i per a mi no en tinc».

Treure el repòquer d’asos, consistent en Allunyar-se dels catastrofistes (esperar el millor, i preparar-se pel pitjor), Apuntala la caixa i el marge (la caixa és la reina), «Apoyar» a les persones, Aprofitar les oportunitats i Aprendre.

Practicar una direcció 3D: amb Distancia (que l’arbre no impedeixi veure el bosc), Desaferrament (per deixar enrere tol el que calgui) i Determinació (per prendre i executar les decisions). Per escollir amb encert l’estratègia «R» adequada: Resistir, Reinventar-se o Retirar-se (continuar és una opció, no una obligació).

Les corbes poden afectar els plans de relleu de l’empresa familiar. En ocasiones de forma justificada, ja que l’experiència pot-ser un grau (sap més el diable per vell que per diable); però en altres poden servir perquè el predecessor les agafi com excusa per retornar i prendre de nou el poder. Si hi ha hagut una bona planificació d’un relleu gradual i sintonia entre els intervinents ben segur que es pot donar una replanificació adequada. És important recordar per part de tots la diferència entre govern (decisió de l’estratègia) i direcció (gestió el dia a dia). Probablement, el predecessor pot actuar des del govern, sense que hi hagi de baixar a la direcció. Si les corbes no afecten perquè no hi ha pla de relleu, mal senyal; perquè els llocs claus de l’empresa han de tenir definits els seus corresponents plans de relleu, encarà que potser només ho siguin com plans de contingència (perquè els imprevistos, com les meigues, existeixen).

Davant d’una situació d’incertesa és recomanable prestar especial atenció al millor oli per les relacions: la comunicació. Que ha de ser bidireccional i empàtica (el que és més fàcil de dir que de fer). Si es vol implicació cal informar del necessari en la forma adequada, i els antecedents donen credibilitat. I escoltar, perquè veuen més quatre ulls que dos. Escoltar als col·laboradors, proveïdors, clients, competidors, i altres sectors i països (els argentins estan més acostumats que nosaltres a lluitar amb incerteses contínues). I als joves, perquè ells potser no són els més capacitats per les decisions financeres, però probablement tenen millor visió del futur.

Quan hi ha corbes és quan es veu l’eficàcia dels òrgans de govern de l’empresa (comitè de direcció i consell d’administració) i de la família (consell de família). Aquesta eficàcia depèn de l’adequació dels seus integrants i del seu funcionament de forma professional. Les corbes són un bon moment per demostrar els valors de la família empresària (obres són amors i no bones raons), i per formar als continuadors tant com a futurs directius com a propietaris. Al món dels negocis no tot són flors i violes.

Totes aquestes recomanacions s’han d’adaptar a les circumstàncies concretes de cada empresa i família. Que poden dependre del sector (no és el mateix una indústria intensiva en energia que un comerç alimentari) o dimensió (la botiga de la cantonada o una cadena de grans superfícies), i de la situació especifica de cada empresa (no és el mateix amb caixa que amb deute).