Vetllem pels nostres drets!

Sempre he volgut imaginar que les lluites i revolucions històriques haurien d’haver estat un revulsiu de tolerància, de diàleg, i de tot un seguit de canvis encaminats al progrés de la societat i dels seus treballadors. I crec no equivocar-me si afirmo que així és. Amb tot, sovint tenim una visió inexacta lineal del temps i de la història. Malauradament, després d’anys de superació, d’objectius i llibertats assolides, també podem tornar enrere. 

L’actualitat presenta una societat edulcorada en aparença, però punyent i que commou en essència, on molts drets aconseguits amb l’esforç i la lluita de molts avantpassats nostres semblen haver caigut en l’oblit, sota la semblança d’una part de món que diu formar part de l’anomenat estat del benestar i de la democràcia.

A mitjan segle XVIII i amb l’inici de la Revolució Industrial al Regne Unit, el moviment obrer va encapçalar tot un seguit de mobilitzacions donada les seves condicions de vida tan precàries, i unes jornades laborals esgotadores i inacabables. Els seus inicis no van ser fàcils, marcats en el seu origen per la persecució i la clandestinitat.

Algunes de les primeres concentracions i proclames anaven dirigides a l’augment de la jornada laboral, la pèrdua salarial, la generalització del treball infantil, etc. Sortosament, la creació dels primers moviments sindicalistes, a inicis del segle XIX, com la Great Trade Union, al Regne Unit, entre d’altres, suposaran un revulsiu d’esperança per a millers de treballadors, que per primera vegada, uneixen les seves súpliques davant d’uns agents de poder i d’una societat capitalista que els sotmetia a unes condicions laborals indignes i inhumanes.

L’educació ha d’anar evolucionant al compàs i al ritme que vagi marcant la mateixa societat globalitzada, però no ens podem permetre l’error de caure en el parany de  voler devaluar o afeblir els seus continguts, la seva qualitat i el seu prestigi

A l’esforç i l’agosarament d’aquests primers moviments obrers, més tard es van anar sumant els diferents gremis de treballadors. El seu coratge i espenta no pot caure en la invisibilitat i la indiferència més absoluta, ja que molts dels grans avenços aconseguits, al llarg de tants anys de lluita, també poden desaparèixer si no prestem atenció als nous esdeveniments i canvis que es volen plantejar des dels posicionaments de lideratge.

Durant aquest mes de març, el col·lectiu del món educatiu, vol tornar a fer valdre el seu apoderament davant la disconformitat amb tot un conjunt de mesures que no han estat consensuades per tota una comunitat educativa, que treballa des de dins, amb esforç, vocació i tenacitat, i que no s’hi ha sentit partícip.
Malauradament, la nostra comunitat docent ha anat acceptant durant dècades, i de manera estoica, moltes reformes educatives que dissortadament no sempre han estat encaminades a la millora qualitativa del nostre alumnat i dels nostres drets.

L’educació ha d’anar evolucionant al compàs i al ritme que vagi marcant la mateixa societat globalitzada, però no ens podem permetre l’error caure en el parany de voler devaluar o afeblir els seus continguts, debilitar la seva qualitat i el seu prestigi. Una qualitat i un prestigi que, d’altra banda, ha aconseguit instruir a tot el conjunt de dones i homes que han estat, són i seran el referent del nostre present i del nostre futur.