Una pròtesi de turmell 4.0 a l'Hospital Sant Joan de Reus: “Calen mans, experiència i casos"

L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha assolit un nou avenç dins del sector sanitari l’àmbit mèdic de la demarcació, convertint-se en el primer centre que ha dut a terme la implantació d’una pròtesi de turmell de quarta generació. Es tracta d’una peça que replica l’estructura de l’articulació, fet que permet conservar-ne la mobilitat en pacients amb artrosi de turmell, principalment.

La intervenció va ser realitzada pel Dr. Fortunato Pérez i la Dra. Gisela Calbet, integrants de la Unitat de Peu i Turmell del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’hospital, sota la direcció del Dr. Eugenio García Almagro. “Ens sentim molt satisfets de poder oferir aquest servei al nostre hospital i evitar que els pacients hagin de desplaçar-se a una altra província per tractar-se”, coincideixen els doctors, que atenen el Diari a l'hospital.

El procés quirúrgic

El procés quirúrgic va durar una hora i mitja i va consistir a substituir les superfícies malmeses de la tíbia i l’astràgal, ossos que amb el peroné conformen el turmell. La pròtesi, formada per materials biocompatibles, comprèn dues peces metàl·liques i una de polietilè, que s’adapta anatòmicament a la forma de l’astràgal per garantir la mobilitat del pacient.

La possibilitat de preservar el moviment natural del turmell contribueix a evitar el desgast d’articulacions veïnes, tal com apunta la Dra. Calbet: “És una manera de tractar directament una articulació, però de forma indirecta també les altres.”

De fet, aquest deteriorament era un efecte recurrent de la fixació del turmell, la principal alternativa a les pròtesis i una intervenció que encara es practica habitualment. “Es fixa l’articulació en una posició funcional, de 90 graus, per alleujar el dolor i permetre que el pacient faci vida normal, tot i que amb un estil de caminar més alterat”, detalla el Dr. Pérez.

Val a dir que no tots els pacients són candidats idonis per a la implantació d’una pròtesi de turmell amb garanties d’èxit. “Aquest tipus d’intervencions es reserven a pacients de més de 55 anys, amb una bona qualitat òssia i una artrosi poc deformant”, explica el Dr. Pérez. La Dra. Calbet hi afegeix: “La pròtesi no permet guanyar mobilitat, sinó conservar la que el pacient tenia abans de la cirurgia, però amb la diferència que li resol el dolor provocat per l’artrosi”.

L’assoliment ha estat possible gràcies a la vocació d’aquest equip mèdic, que s’ha format en aquesta matèria durant més de dos anys, amb estades a hospitals especialitzats en aquesta cirugia el Clínic i Sant Pau. “Suposa un esforç personal. Cal invertir part del teu temps personal i hores extra”, explica el Dr. García Almagro.

Però aquesta dedicació i iniciativa no haurien pogut cristal·litzar sense el suport de l’Hospital Sant Joan de Reus, tant en l’àmbit econòmic com en la voluntat de facilitar la formació especialitzada. “Un dels principals motius de fracàs és la corba d’aprenentatge del traumatòleg”, subratlla Calbet. “Calen mans, experiència, casos. Poder formar personal dins del centre és fonamental.”

La supervivència de les pròtesis de quarta generació se situa entre el 93 i el 98% als 6,5 anys de seguiment, segons els estudis recents. Això significa que la gran majoria continuen funcionant correctament passat aquest període. Tot i que el seu ús encara és menys freqüent que el d'altres implants articulars, com els de genoll o maluc, que acumulen més recerca i experiència clínica, els resultats són prometedors. “El futur és esperançador. Els canvis són molt significatius i el pacient guanya en qualitat de vida”, coincideixen els professionals.

Les primeres generacions de pròtesis, iniciades a la dècada dels setanta, eren molt rígides i tendien a afluixar-se amb el temps. La que s’ha implantat en aquest cas, de nom Infinity, és un model desenvolupat per la multinacional nord-americana Stryker.