Reus

Possible fossa Pich Aguilera

Joan Navais: "Localitzar la fossa franquista situaria Reus a l’avantguarda de la memòria històrica"

L’historiador reusenc defensa la necessitat d’impulsar una recerca per localitzar la fossa comuna, dignificar els excombatents republicans i fer-ne una eina de pedagogia antifeixista

L’historiador reusenc Joan Navais, al Centre de Lectura de Reus, on atén al Diari.Alfredo González

Ot Broch
Publicado por

Creado:

Actualizado:

L’historiador reusenc Joan Navais és una de les veus més destacades en l’estudi de la Guerra Civil i la repressió franquista a Reus i al conjunt del Camp de Tarragona. Defensa la memòria històrica com un instrument de pedagogia antifeixista. Per això, la la negativa de la Direcció General de Memòria Democràtica a excavar la possible fossa franquista de Pich Aguilera ho considera una “manca de voluntat política”. Arran d’aquesta notícia avançada pel Diari, reflexiona sobre l’oportunitat que té la ciutat de posicionar-se a l’avantguarda de la reparació històrica i de dignificar uns excombatents republicans que, afirma amb convicció, encara resten enterrats de manera indigna.

El principal testimoni escrit sobre la fossa de Pich Aguilera és el d’Antoni Batlle, reusenc i militant d’Estat Català.

Vaig tenir la sort de conèixer-lo mentre estudiava Història a la URV. Vam coincidir quatre o cinc vegades, i abans que publiqués l’article a El Punt, ens va explicar l’episodi de Pich Aguilera. Es va emocionar; li afectava molt. Ell tenia l’objectiu que les noves generacions sabessin què havia passat a la ciutat. Jo li dono una credibilitat absoluta.

Hi ha documentació que acredita que l’Escola del Treball va ser un camp de concentració.

Bona part de la documentació que es conserva a l’Arxiu Municipal de Reus són oficis de la Comandància Militar del règim franquista, que mantenia correspondència amb l’Ajuntament. En alguns d’aquests oficis, les autoritats franquistes hi demanen grans racionaments de pa, fet que indica que eren destinats tant a l’exèrcit franquista com als presoners dels camps de concentració.

Sospites que el pou no estaria estrictament dins la finca de l’antiga fàbrica tèxtil.

Tot i que soc partidari de mantenir el nom que li va donar Batlle, l’antiga fàbrica d’avions i d’armament que va existir durant la Guerra Civil és el lloc que va acollir el camp de concentració. La Pich Aguilera es va construir només en una part dels dos pavellons que tocaven l’actual avinguda del President Companys. Si ens fixem avui dia on és l’Institut Baix Camp, veurem que hi ha un pati immens. Té la seva lògica.

Creus que amb una bona recerca es podria localitzar el punt exacte?

Sí. No hem d’oblidar que hi havia el Vapor Nou, una de les fàbriques tèxtils més importants de Reus. Ocupava l’espai de l’actual Facultat de Medicina. Jo crec que el que cal és recerca històrica. Caldria revisar plànols, de les conduccions d’aigua o dels permisos d’obres.

Creus que cal invertir recursos en aquesta investigació?

Crec que cal engegar un projecte. No considero que comporti una despesa enorme. Som molta la gent que hi col·laboraríem de manera altruista. No es tracta de buscar culpables, però sí que he trobat a faltar més empenta per part del Memorial Democràtic. La clau és sumar esforços públics i privats per intentar reparar una injustícia històrica.

Què et suscita que no es mogui fitxa per investigar-ho?

Presoners del camp de concentració de Reus, exposats a la via pública sota vigilància franquista.Història gràfica del Reus contemporani (1939-1979), Anguera / Amorós / Arnavat.

És un símptoma més de la manca de voluntat i de recursos de les polítiques de memòria històrica. I no parlo només de Reus, sinó de tot el país. Al Reus del 2025 hi ha un, dos, tres o trenta excombatents republicans, —gent que va donar la vida per la llibertat, per la justícia, per tot el que gaudim avui amb llums i ombres— que estan tirats en un forat. Es mereixen un enterrament digne i un homenatge públic per part de les institucions i de la societat civil. I no oblidem que també hi ha familiars que, potser sense saber-ho, tenen un parent allà enterrat.

Aquí és on entra la pedagogia antifeixista.

Localitzar el pou i tot el que això representa ens permetria impulsar una iniciativa pedagògica adreçada als instituts i a les noves generacions. Serviria com advertència clara del que significa el feixisme, la dictadura, amb tot el que comporta: la por, l’odi, la xenofòbia… i totes les seves conseqüències. Un projecte així ens permetria situar-nos com a l’avantguarda de la memòria històrica.

Quin paper va jugar Reus en la repressió franquista?

Va ser un dels camps de concentració més importants i de més llarga durada. Es crea gairebé immediatament després de l’ocupació de la ciutat, sembla ser a finals de gener del 1939, i dura fins a l’estiu de 1942. I pel que fa al nombre de presos, està quantificat que va arribar a acollir 3.000 presoners republicans. És una xifra molt important.

Consideres que no és prou conegut?

Un dels episodis més desconeguts, i alhora més importants, de la repressió franquista a Reus és l’existència del camp de concentració. El règim franquista va crear aquests camps amb l’objectiu de castigar, atemorir i controlar els excombatents de l’exèrcit republicà; reeducar-los a través del treball forçat i en el sentit ideològic: els feien cantar el Cara al sol, assistir a missa..., però també per classificar-los: si eres afecte o desafecte a les idees de la dictadura.

I un d’aquests camps va ser l’antiga Escola del Treball.

El camp de concentració de Reus va tenir diverses ubicacions. Segons el que s’ha estudiat, inicialment es va habilitar l’exconvent de Sant Francesc (actual Institut Salvador Vilaseca) com a presó provisional. Tot indica que hi va haver altres indrets que cal verificar. Posteriorment, s’hauria traslladat a l’Institut Pere Mata, fins que va quedar petit i es va voler recuperar la funció psiquiàtrica. El camp es va reubicar llavors a l’antiga Escola del Treball. Finalment, la seu definitiva va ser el Quarter de Cavalleria de la plaça Llibertat, des de finals de 1939 fins a l’estiu de 1942.

Quants reusencs van ser assassinats en aquests camps?

Tenim identificats amb nom i cognoms 44 veïns o naturals de Reus que van ser jutjats i executats pel franquisme. A més, hi ha 7 persones més que van morir a les presons franquistes. Per mi, també són víctimes col·laterals. Hi ha oficis en què el comandant franquista demana revisar les clavegueres, a causa de les malalties que hi havia. Era un espai molt limitat i en condicions higièniques molt precàries… Tot plegat havia de ser un caldo de cultiu per malalties diverses.

En què consistien els batallons de treball forçat?

L’objectiu dels camps de concentració era atemorir i castigar els excombatents republicans, però també reeducar-los a través del treball forçat. És aquí on entren en joc els batallons de treballadors. A partir del 1940 se’n van dir batallons disciplinaris de soldats treballadors. El terme "camp de concentració" comença a sonar massa fort, i en la documentació posterior es veu com aquest camp es redefineix com a “dipòsit de presoners”. És simptomàtic: és el poder del llenguatge.

De fet, hi ha un ofici de l’Ajuntament de Reus en què es demana al governador civil que el camp de concentració deixi una quadrilla d’uns 30 o 40 treballadors per ajudar en les obres d’arranjament del passeig de Misericòrdia. El governador rebutja la petició perquè diu que no té potestat per ordenar-ho.

tracking