Reus

Medi Ambient

Reus acull una jornada de debat sobre els impactes de la MAT

La iniciativa va voler contribuir a un debat rigorós, plural i informat sobre el futur energètic del país i els interessos que hi ha darrere de les grans infraestructures

La jornada es va celebrar a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus.

La jornada es va celebrar a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus.Cedida

Creado:

Actualizado:

La Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus va acollir el passat divendres 16 de gener la taula rodona ‘Qui guanya i qui perd, amb la MAT?’, un acte obert a la ciutadania que va reunir especialistes, entitats socials i representants polítics per debatre els efectes de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) prevista entre Aragó i Catalunya.

La iniciativa va voler contribuir a un debat rigorós, plural i informat sobre el futur energètic del país i els interessos que hi ha darrere de les grans infraestructures, alhora que va donar protagonisme a les entitats i a la ciutadania implicades en la defensa del territori.

Es van celebrar dues taules diferents: una de tècnica i una política. En la primera hi van participar el geògraf de la URV Sergi Saladié, especialista en gestió energètica; Xavier Jiménez, president del GEPEC–EdC, en representació del món ambientalista; Salomó Torres, d’Unió de Pagesos, que va posar el focus en les afectacions sobre la pagesia; i Gerard Batalla, de la plataforma Pobles Vius, que va defensar el punt de vista del món rural. 

En la segona taula, la política, hi van participar Alberto Bondesio (PSC-Units), diputat reusenc i membre de la Comissió de Transició Ecològica; Jaume Fortuny (Junts per Catalunya); Enric Roberto (ERC), alcalde de la Selva del Camp i secretari de Transició Ecològica del partit al Camp de Tarragona; Lluís Mijoler (Comuns), diputat i també membre de la Comissió de Transició Ecològica; i Eloi Redón (CUP–Defensem la Terra), del Camp de Tarragona.

Segons es va destacar durant la xerrada, el traçat previst de la MAT tindria una longitud aproximada de 200 quilòmetres, travessant una desena de municipis d’Aragó i una trentena de Catalunya, amb un impacte significatiu sobre el territori. El debat va posar sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un model energètic més descentralitzat i just, que tingui en compte la veu dels territoris afectats.

tracking