Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

600 caixes i un muntatge de contrast

Alumnes dels cicles d'Arquitectura Efímera i de Projectes i Direcció d'Obres de Decoració de l'Escola d'Art i Disseny de Reus innoven en gestions d'espais

Cristina Valls

Whatsapp
L'estructura elaborada a partir de 600 caixes negres pretèn reformular l'espai existent. Foto: Alba Mariné.

L'estructura elaborada a partir de 600 caixes negres pretèn reformular l'espai existent. Foto: Alba Mariné.

Una exposició, en termes generals, sol captivar pel seu contingut i disposició. La proposta que es planteja aquests dies a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus pretén mostrar un contingut aclaparador que guanya encara més significat gràcies al seu muntatge. Es tracta de la mostra 600 Hundred Boxes, una exposició oberta al públic fins al 9 de febrer que permet veure una estructura elaborada a partir de 600 caixes. Els artífexs de la instal·lació són alumnes que participen en un taller que engloba els cicles de formació professional d’Arquitectura Efímera i de Projectes i Direcció d’Obres de Decoració. Aquests cicles es poden fer en tres cursos acadèmics, el que es coneix com a 3x2. Així doncs, els estudiants han lluitat per dissenyar, adequar i tractar l’espai que acull la mostra.

Alguns dels alumnes, organitzadors del muntatge. Foto: A.M.

 «El que és important d’aquest muntatge és el procés amb el qual els alumnes han enfrontat la necessitat de resoldre la reconfiguració d’un espai interior existent. Per dur a terme tot això, en els cursos d’estudi, s’han d’assolir les disciplines convenients per dotar de contingut, funcionalitat i definició final aquest lloc, una part substantiva de l’arquitectura», descriu un dels professors del Taller 3x2, Jordi Bergadà, el qual completa juntament amb Xavier Monje, Ferran Tiñena i Nacho Álvarez l’equip docent implicat en el projecte. A banda de muntar l’estructura de l’exposició, els estudiants han hagut d’encabir una sèrie d’imatges que immortalitzen el treball de final de cicle del curs passat, on altres companys van adequar l’entorn de les naus Pich Aguilera, de fort caràcter industrial en el camp tèxtil, per convertir-les en un espai polA banda de muntar l’estructura de l’exposició, els estudiants han hagut d’encabir una sèrie d’imatges que immortalitzen el treball de final de cicle del curs passativalent de finalitats culturals.

A banda de muntar l’estructura de l’exposició, els estudiants han hagut d’encabir una sèrie d’imatges que immortalitzen el treball de final de cicle del curs passat

«Volíem crear una atmosfera dins un espai físic blanc, polit i tancat per contrastar-ho amb quelcom diferent, una estructura que trenqués la línia estètica que hi havia. Ho vam fer amb les caixes, que donen un contrast de color i unes llums que juguen amb les ombres», diu Lluna Castellón, qui juntament amb una altra companya va presentar la proposta guanyadora per començar a projectar. «A mesura que vam anar elaborant el projecte, vam veure que l’estructura plantejada al paper, la d’una circumferència, no s’adaptava a l’espai de l’Escola d’Art i Disseny, ja que era força allargat. Vam acoblar la idea a un oval i vam redreçar els càlculs. Per tant, vam canviar la disposició de les llums i els plafons de l’exposició», completa en Pol Martínez, un altre  alumne sumat al projecte. Un cop van establir quantes caixes necessitarien i l’alçada d’aquestes, van fer diversos intents fins que van donar amb la clau del treball.

Segons el professor Bergadà, "una de les claus del muntatge és trobar una coherència en el que has projectat i el que acabes fent".

«Vam aconseguir el que bus-càvem. El pas del projecte a la realitat va canviar l’espai, i ha quedat més atractiu del que pen-sàvem. Crear una atmosfera radicalment diferent de la que hi havia, i que cridés l’atenció, era el nostre objectiu», estableix un cop més Castellón. I és que com bé descriu Bergadà, «una de les claus del muntatge és trobar una coherència en el que has projectat i el que acabes fent. Un projecte no falla només quan no respon a les funcionalitats plantejades en un primer moment, sinó que també ha d’aportar uns valors, siguin culturals, d’identitat o de gaudi estètic». 

Pel que fa als alumnes que exposen els seus projectes de final de cicle del curs passat són Ramon Ribé, Hajar Oubaddi, Sara Mateos, Sara Puig i Míriam Duro. I quant als estudiants que han elaborat l’actual muntatge, el disseny del cartell i l’aspecte gràfic de la instal·lació completa són Vanessa Alcalà, Lluna Castellón, Eric Baiges, Pol Martínez, Laia Vallvé, Laura Puig, Pere Garcia, Elena Durán i Maria Ballester. 

Temas

Comentarios

Lea También