‘Als escacs, jugues segons la personalitat que tens’

Pedro Zurano va iniciar-se en els escacs als 13 anys. Segons ell, ‘força tard’. Entre els seus referents de joventut hi ha el rus Garri Kasparov. ‘Era una època on no hi havia ordinadors amb jocs d’escacs per preparar-se. Tenia més mèrit’, diu. També remarca que per viure dels escacs, si no ‘ets una eminència, t’has de dedicar a la docència. El paper de l’escola és molt important’.
- Quan va començar a moure les peces? - Quan tenia tretze anys i va ser a l’escola. Vaig veure que m’agradava molt jugar i invertia temps de joc al Centre d’Amics de Reus, on hi havia una secció d’escacs allà. Anys després, vaig venir al Reus Deportiu. Tot i això, trobo que vaig començar molt tard, perquè folgadament es pot començar a jugar a escacs als 5 anys. Es poden fer jocs simples i aprenen ràpidament movent peons. Quan vaig començar a jugar vaig veure que se’m donava bé i vaig començar a millorar amb un bon ritme. Als vint anys em vaig posicionar com a un dels millors a Espanya en l’àmbit de sub-20. Vaig arribar fins allà, però a partir d’aquí em vaig estancar, perquè en aquest tipus d’esport és el que a vegades passa.

- Va continuar progressant, però? - Bé, vaig aconseguir el títol de mestre FIDE, que dóna la Federació Internacional d’Escacs. Me’l van donar farà uns 6 anys. El nivell de mestre bàsic de Catalunya és Mestre Català, i quan tens un determinat nivell de rànquing també pots aconseguir un títol de Mestre Internacional, nivell superior i nivell de Mestre, que és el més alt que hi ha. De mestres FIDE a la província de Tarragona són molt pocs, ara que hi penso.

- Com se sap si un jugador és bo o és dolent?, per aptituds? - És com tot. La pràctica és molt important, has d’haver jugat molts torneigs i també se t’ha de donar bé. Si el que vols és passar-t’ho bé, no cal tampoc molta pressió. Has de saber calcular i ha de saber trobar la bona jugada. Les màquines que duen programes d’escacs es basen en el càlcul, però a vegades també es produeixen errades amb per cercar la jugada més indicada.

- Les jugades són imprevisibles, pactades. S’aprenen de memòria...? - T’has d’anticipar al moviment de l’altre. Calcular tant les teves jugades com les del teu rival. Has de tenir memòria, a vegades, però has de ser més aviat pràctic. Nosaltres juguem amb uns rellotges. Què vol dir això? Doncs que nosaltres tenim un temps limitat per pensar en el nostre següent moviment. Per tant, no ens podem encantar.A vegades, calculem deu o quinze jugades, com a molt, però quan l’altre jugador et sorprèn amb una altra que no havies previst, veus que has perdut el temps pensant en quelcom no ha passat. Ser pràctic s’ha d’exercitar.

- És fàcil oblidar-se de jugar? - En l’època inicial a l’hora de començar a jugar als escacs, hi ha molta teoria sobre com s’ha de començar una obertura. Hi ha grans mestres que han estudiat diverses variants. Tu si vols millorar, has de practicar obertures, memoritzar-les i millorar-les. Si un tipus d’obertura l’has estudiat fa poc, no hi ha cap problema. En canvi, si fa molt de temps que no practiques aquell tipus d’obertura en concret, sí que potser te n’oblides, però el nivell de jugador no es perd per poca pràctica tan ràpidament.

- A banda de l’estratègia, què es treballa amb els escacs? - La concentració. Has d’estar tranquil, i això els escacs t’ho fa treballar. A més, també incideixes en la presa de decisions i la resolució dels errors que pots anar fent durant la partida. El més greu és que acabis perdent, i això ho has d’analitzar perquè la següent partida no es torni a reproduir.

- Té un bon perdre? - La veritat és que no i diuen que això és molt bo, perquè et fa progressar. Lògicament, sempre hi ha algú millor que tu. T’ho has de prendre amb calma. També hi ha un al·licient: i és que coneixes molta gent i viatges molt per competicions. És un esport per relacionar-se, fas amics. També té molta psicologia. Als escacs, jugues segons la personalitat que tens: tímid, agressiu, tranquil... El teu repertori d’obertures anirà en funció d’això. Jugar amb algú vicia el joc, perquè t’habitues al seu estil i el veus venir. Diuen que als escacs no has de tenir amics, ja que es tracta de derrotar un rival. Jo prefereixo no conèixer l’adversari.