Apareix una fotografia inèdita de Gaudí de 1878

L'aparició de fotografies inèdites de l'arquitecte Antoni Gaudí, entre elles el seu retrat més jove, datat cap al 1878, és un dels temes estrella del II Congrés Mundial sobre Gaudí, que ha començat a Barcelona i que ha posat en dubte l'estat de conservació del Parc Güell, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Xavier Jové, autor de la troballa, va trobar el retrat de Gaudí a través d'un portal d'Internet que venia fotografies antigues.

"És una imatge en color d'un Gaudí jove que es va fer cap al 1878, recent acabada la carrera d'Arquitectura i el destí de la qual podia ser l'orla universitària", ha explicat Jové, qui ha informat que el fotògraf que la va fer era Leopoldo Rovira, que tenia estudi a la Rambla barcelonina. Jové ha arribat a la conclusió de la data per la tècnica utilitzada: "era un retrat fet sobre una fotografia transparent, tècnica patentada a França el 1873 i que el conegut estudi barceloní Napoleón, sempre per davant de la resta, utilitzava el 1876 a Barcelona i per això és fàcil situar-la el 1878".

El retrat està fet per un miniaturista que ha respectat detalls fins al punt que un estudi forense, encarregat als forenses Narcís Bardalet -embalsamador de Dalí- i María José Abserías, ha determinat que es tracta de Gaudí.

Abserías ha precisat que s'ha fet "un estudi científic forense de la fotografia basat en les parts anatòmiques que donen identitat com la llisor facial, els cabells, la barba, els ulls, el nas i l'orella i, comparada amb altres fotografies del Gaudí vell es pot parlar d'una identificació possible". Jové ha descobert també dues fotografies inèdites més relacionades amb Gaudí: "una imatge de 1913-15 d'una part destruïda de la casa Larrard, avui desapareguda i que formava part del Parc Güell, i de la que només es coneixen els bancs de pedra artificial i la porta de la capella; i una altra fotografia d'un dibuix del projecte de la Sagrada Família".

En aquesta última fotografia, ha afegit Jové, s'aprecia "una estructura inèdita en Gaudí, una torre acabada amb una extraordinària cúpula geomètrica que havia de formar part de la façana del naixement i que probablement el mateix Gaudí va descartar en algun moment". Jové situa aquesta fotografia en la primera dècada del segle XX pel coronament de les torres d'aquesta façana amb el rombe i la creu actuals, que Gaudí va incorporar el 1910.

La segona edició del Congrés dedica especial atenció a dues obres emblemàtiques de Gaudí: la Torre Bellesguard i el Parc Güell, amb un estat de conservació desigual, segons ha assenyalat l'organitzador de la trobada, Pere Figuerola. La torre s'ha conservat de manera més digna i s'han respectat les obres que va fer Gaudí, mentre que respecte al parc, Figuerola ha revelat que una ponència d'una investigadora de la Complutense constata que "en l'actualitat ha desaparegut el 80% de la ceràmica original del banc ondulat".

Conrad Kent, doctor de la Universitat de Harvard i gran expert mundial al Parc Güell, ha definit la intervenció al parc modernista com a "tragèdia" a causa de la seva "degradació". "M'ha fet una pena tremenda veure la destrossa del banc, amb aquests treballs tan grollers que van eliminar la ceràmica finíssima, delicada i fràgil original, substituïda per una ceràmica industrial contemporània".

Segons el parer de Kent, cal compaginar l'ús públic amb la conservació i els materials no són un problema sinó que hi ha d'haver més ganes per part de les administracions per protegir l'obra original de Gaudí: "La fusta de Noruega de fa mil anys és difícil de conservar, però es manté". Fa dos anys, ha apuntat Figuerola, "la Unesco va demanar al govern espanyol un informe sobre la situació de les obres de Gaudí, un fet poc usual, ja que havien vist fotos de turistes tocant el drac o perquè es presentaven restauracions que en realitat eren reconstruccions".

Per a Figuerola, no és veritat que no hi hagi fotos originals per emprendre les restauracions, com demostra que al Congrés s'ha projectat el film "La reina jove", de Magí Murià basada en una obra homònima d'Ángel Guimerà amb Margarida Xirgu, rodada el 1916, deu anys abans de la mort de Gaudí. Figuerola s'ha referit també al qualificatiu de "mona de pasqua" que li va dedicar el regidor d'Arquitectura de Barcelona, Daniel Mòdol a la Sagrada Família: "M'agraden les mones de pasqua per llaminer i per ser símbol de tradició, però la Sagrada Família és avui símbol d'innovació i d'alta tecnologia, que s'estudia a Melbourne, a Alemanya i a la Xina"