Bar Cafè de la Ràdio, un bar amb accent de ràdio

Blas Díaz i Irene Mellado. Després de gairebé 34 anys, els propietaris diuen haver rebut un bon llistat de periodistes, famosos i polítics, tret del qual s'enorgulleixen

19 mayo 2017 15:54 | Actualizado a 21 mayo 2017 14:19
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

«Aquest bar és un nucli comunicatiu. Aquí s’han tancat entrevistes periodístiques, negocis i, fins i tot, es busca feina», enceta conversa el propietari del bar Cafè de la Ràdio, Blas Díaz, que juntament amb la seva dona, Irene Mellado, treballen aferrissadament per mantenir viu l’esperit del local, el qual ha viscut milers d’anècdotes per la seva proximitat amb Ràdio SER. «La veritat és que ha passat molta gent famosa per aquí, com ara Núria Roca, Carles Francino, Carlos Latre, Andreu Buenafuente, molts esportistes i polítics. És normal, perquè abans de fer l’entrevista acostumen a fer el cafè aquí», explica Díaz content. I és que el local gairebé ha esdevingut un bar amb accent de ràdio. Tret també referenciat pels dos aparells de ràdio disposats com a elements decoratius al bar Cafè de Reus.

Díaz va començar amb dos socis quan es va muntar el bar, llavors ubicat al carrer Balmes. Tenia llavors 23 anys i va estar 18 allà. «Després vaig decidir canviar de lloc, deixant el lloguer i tenint un local propi. Aquest cop, al carrer del Pintor Bergadà, un punt de la ciutat molt bo», continua. Al gener farà 34 anys que van començar al sector de l’hostaleria i 15 a la seva nova localització. De fet, Díaz va ser el primer de la família en dedicar-se a aquest tipus de negoci. Una trajectòria perllongada que d’una hora lluny es fa palesa en veure com atén els seus clients. «Hi ha moments bons i dolents. Com tot, té dues cares. Treballar darrere la barra agrada, però també hi ha prop de 14 o 15 hores de feina i molts cops esdevé una tasca dura. La feina et treu hores, en què podries gaudir de les teves aficions i dels teus familiars. Tot s’ha de tenir en compte», rebla. I és cert. Dia rere dia, tiren endavant el negoci amb gran fortalesa. A banda de la parella, compten també amb una treballadora més que els ajuda a la cuina.


L’art culinari
Una de les peculiaritats del bar, a banda del seu nom –el qual va néixer segons Díaz dels consells del tècnic radiofònic Àngel Palau i el periodista Josep Baiges–, és el seu gran ventall de tapes i un gran art culinari. Són vertaders artesans de les tapes i els plats combinats. «El nostre preparat estrella és el pop amb salsa i amb allioli. De fet, aquesta recepta ja l’elaborava la meva mare. No obstant això, cuinem altres menjars de cullera com ara callos, ensaladilla , calamars, sípia trossejada i sencera, la carn de pinxo amb ceba, etc.», detalla assenyalant la banda dels menjars. Tenen 10 o 15 referències que han esdevingut opcions clàssiques. Després de fer un repàs de tot aquest temps, Díaz diu haver après a conviure amb la gent, a diferenciar la bona de la dolenta i, per descomptat, a establir bones amistats.

«Molts dels clients que vénen aquí van començar de ben joves. No són passatgers. Són lleials i ens coneixem molt bé. És molt típic dir que som gairebé família, però és s’ha de dir, i és molt lloable», reconeix i afegeix una frase incentivadora: «Veig molt bon futur al bar i no està explotat al 100%. Hi ha molta creativitat, i això és vital i entretingut».

Comentarios
Multimedia Diari