Carolina Serena: «La malaltia de Crohn afecta gent molt jove i no té cura»

Carolina Serena (Reus, 1979), és biòloga i membre del Grup de Recerca Diamet de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), dirigit pels doctors Joan Vendrell i Sonia Fernández-Veledo. Carolina estudia la malaltia de Crohn, per tal de trobar un tractament que millori la qualitat de vida dels pacients. Per la seva tasca i per seguir fent recerca, ha rebut una beca de l’European Crohn’s and Colitis Organisation i s’ha convertit en la primera investigadora de l’IISPV en obtenir-la.

En què es basa la seva línia d’investigació?
Al Grup Diamet estudiem el teixit adipós, sobretot l’obesitat i la diabetis. I concretament la meva línia de recerca està centrada en l’estudi de les cèl·lules mare en la malaltia de Crohn, una malaltia digestiva.

És una malaltia rara?
No, no és tan estranya. Afecta un 0,5% de la població de països desenvolupats i a més a més va en augment.  

«Tenim una col·laboració molt important amb el servei de cirurgia i el digestiu del Joan XXIII, que ens proporcionen les mostres dels pacients»

Com es presenta?
Normalment es dóna en pacients molt joves. I el problema és que com que no es coneix l’origen, no tenim cap tractament efectiu, per la qual cosa no hi ha cura. El que els passa a aquests pacients és que tenen a l’intestí una inflamació molt gran, de tal manera que no poden menjar i perden moltíssima quantitat de pes. Altres símptomes són diarrees i molt dolor digestiu.

A què pot ser deguda?
Els factors que s’han proposat com a desencadenants són quatre: defectes en el sistema immunitari, susceptibilitats genètiques, factors ambientals -com el tabaquisme- i alteracions en el microbioma intestinal, que són els bacteris que tenim a l’intestí. 

Quins tractaments hi ha en aquests moments?
El patró que s’acostuma a seguir és començar amb aminosilicats i corticoides per reduir les primeres inflamacions. Un segon grup de fàrmacs són els immunomoduladors, per ajudar a mantenir la remissió de la malaltia. Si la simptomatologia segueix avançant i apareixen lesions més greus, es comença amb els fàrmacs biològics. Tot i això, hi ha pacients que han d’anar a cirurgia i cal tallar el tros d’intestí lesionat.

«No és una malaltia tan estranya. Afecta un 0,5% de la població de països desenvolupats i a més a més va en augment»

I amb la cirurgia no se soluciona?
No. És provisional. Quin problema hi ha? Doncs que són tan joves que comencen tallant un tros, al cap de tres mesos un altre i un altre més, fins que hi ha molt poc intestí i ja no poden tallar més. És un problema molt greu perquè aquests pacients ja tota la seva vida que els queda han de viure amb un intestí molt curt, amb la qual cosa no fan bé la digestió i si tornen a tenir una inflamació ja no hi ha res més a fer. Per això és molt important estudiar-la. Perquè realment aquests pacients l’única cosa que tenen ara mateix són tractaments per alleugerar símptomes, però no els podem curar.

Llavors, què és el que ha vist?
A l’intestí, a la zona que està inflamada, els malalts tenen molt de greix. I és una cosa molt curiosa perquè són pacients molt prims. I aquest és el motiu que nosaltres, que venim d’un grup de greix, estudiem aquesta malaltia. Perquè ens preguntem què fa aquest greix aquí. 

No es pot treure el greix sense tallar l’intestí?
No, perquè fins ara se li donava més importància a la mucosa intestinal. Per això aquesta nova perspectiva, perquè potser aquest greix és una diana terapèutica, un altre tractament que podria tenir la malaltia. De moment no es fa només treure el greix. Però sí que és important que quan treguin l’intestí treguin aquest greix.

«La inflamació que pateixen els pacients pot ser deguda a canvis epigenètics i això és el que estem estudiant»

En quin punt es troba?
Vam treure les cèl·lules mare del greix de la zona lesionada de malalts de Crohn i hem vist que estan inmunoactivades, és a dir estan inflamades i presenten un comportament anòmal respecte al que s’espera en un teixit sa. Hem vist que aquestes cèl·lules mare del greix presenten una major capacitat d’invasió, d’anar a altres teixits i de proliferació. Per primer cop s’estudia la malaltia de Crohn des d’una altra perspectiva, des del punt de vista adipocèntric.

Quan parla de cèl·lules immunoactivades vol dir que elles mateixes s’ataquen.
Exacte. Aquests pacients estan actius amb la malaltia durant un temps i després passen a un període de remissió, que vol dir que no tenen inflamació, després del qual tornen a tenir brots. Llavors vam treure el greix de pacients que estaven actius i que estaven en remissió i el que vam veure és que les cèl·lules mare dels que estan en remissió continuen immunoactivades, inflamades. 

Quin és el següent pas?
Aquesta beca europea que ens han donat és perquè nosaltres, que ja ho havíem publicat, hem arribat a la conclusió que aquesta inflamació, en pacients actius i inactius, podria ser deguda a canvis epigenètics, dels gens. O sigui, estudiarem l’epigenètica perquè creiem que quan hi ha inflamació es fan uns canvis epigenètics, que es mantenen per sempre. Llavors, encara que estiguin en un període de remissió continuen alterades i inflamades. El que fem és buscar aquests canvis i si identifiquem un gen, podrem fer una diana contra aquest gen.

En forma de tractament?
Sí, hi ha molts tractaments que canvien l’epigenoma, però has de saber què està alterat i és el que nosaltres volem estudiar.