«Aquesta obra nova ha crescut amb mi i ha evolucionat, la seva llavor va germinar quan vaig començar a escriure, l’any 2008, i tanca una trilogia», explica l’escriptor Pep Macaya sobre el seu darrer llibre, Els udols del llop. Està molt satisfet i el seu material per fer cròniques i petits relats han estat des de tertúlies fins a viatges, enyorances i patiments. «D’alguna manera denuncio en el llibre moltes de les coses que no m’agraden d’aquest món. Plasmo, a través de relats protesta, que es pot viure d’una manera diferent», continua l’autor.
No ha abandonat, però, els seus particulars escrits rurals, el que sí que és cert és que amb Els udols del llop s’ha atrevit a trencar la dinàmica duta fins ara, ja que juga amb la poesia i amb la prosa. Però l’assumpte no queda aquí. Divideix el seu projecte en tres temàtiques diferenciades: La tendresa d’una absència, Històries encobertes i Passadissos oblidats. «Em moc en relats curts i, de sobte, al segon bloc parlo amb prop de vuit dones, en la seva etapa de maduresa». La seva intenció ha estat parlar, sota el seu punt de vista, sobre el seu món emocional. De mancances, anhels, renúncies..., «però d’una manera diferent, ja que elles s’han despullat emocionalment tot mostrant que encara tenen el desig d’enamorar-se de la vida». A més, a partir d’aquí, també confecciona una altra de les seves disconformitats: «Crec que estem encara en una societat masclista i cal afegir una mirada femenina, perquè en realitat tenen moltes de virtuts les dones».
Un viatge intimista
L’autor descriu la seva obra com un viatge intimista on diu que ha evolucionat escrivint, «i sobretot en la forma en què he après a prendre’m les coses». I és que al llarg de l’elaboració del llibre Macaya ha passat per moments familiars complexos: la mort de la seva germana i, dos anys després, la del seu pare. Escriure va esdevenir, quan més ho necessitava, la «meva medicina». Pel que fa a la tercera part del llibre, Passadissos oblidats, Macaya explica que es tracta d’una síntesi de petits relats que descriuen el seu estat emocional en els últims dies en què va estar cuidant el seu pare. «Vaig passar moltes nits en vetlla. La veritat, per a mi, és el millor moment del dia per poder escriure», reconeix, i lliga aquest darrer bloc amb una dedicatòria al pare.
L’escriptor justifica la imatge del llop que guarneix la portada tot dient que «representa tot el patiment passat. Els udols són les angoixes de la gent, però també les meves. El distingeixo com el meu company de lectura i una part de mi mateix, un símbol que representa el meu instint de supervivència, el meu llop interior».
Hi ha relats en què s’esplaia amb metàfores. «Faig una història sobre l’escudella. Comparo el plat amb la societat, aboco ingredients –les paraules clau– cap a la cassola i ironitzo», explica. També relata històries enigmàtiques. «M’acostumen a preguntar si són autobiogràfiques, però sempre ho deixo sota el vel del misteri», riu Macaya.
