Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Reus Formació

El Col·legi d'Advocats de Reus crea unes jornades sobre l’impacte del dret de la UE al nostre marc legal

Les sessions formatives es faran aquest dijous i divendres, 17 i 18 de maig respectivament al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV de la ciutat

Cristina Valls

Whatsapp
Sergi Guillén és el responsable de la Comissió de Formació del Col·legi d'Advocats de Reus. Foto: Alfredo González.

Sergi Guillén és el responsable de la Comissió de Formació del Col·legi d'Advocats de Reus. Foto: Alfredo González.

La Comissió de Formació i l’Escola de Pràctica Jurídica Guillem de Brocà del Col·legi d’Advocats de Reus han organitzat unes jornades formatives obertes als professionals del dret, graduats socials i ciutadania en general per donar resposta als dubtes i qüestions que hi ha respecte a la normativa europea, resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i la seva incidència en el nostre ordenament jurídic

Es realitzaran aquest dijous i divendres, 17 i 18 de maig respectivament, al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV de Reus (avinguda Onze de Setembre, 112). Es tracta de les segones jornades sobre aquest tema que es fan a Catalunya, Barcelona va acollir unes de temàtica semblant fa uns mesos.

Les jornades donaran resposta als dubtes i qüestions que hi ha respecte a la normativa europea, resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

«Haver creat unes jornades d’aquesta magnitud satisfà l’interès dels col·legiats, però també de la ciutadania. Des de la Comissió de Formació del Col·legi treballem en dos temps. Prèviament o simultàniament, dediquem una sessió a analitzar la publicació d’una llei o sentència polèmica i, passat l’any, tornem a mirar quina ha estat la posada en pràctica als jutjats. Teníem pendent fer unes jornades a Reus, ja que no se’n feien des del 2000, quan es van fer les dedicades a la reforma de la Llei d’enjudiciament civil», explica el responsable de la Comissió de Formació i l’Escola de Pràctica Jurídica Guillem de Brocà del Col·legi d’Advocats, Sergi Guillén.

A la trobada hi haurà ponències, taules rodones i debats a càrrec de professionals rodats  en l’exercici del Dret. S’abordaran temes com l’adaptació de la normativa a un canvi legislatiu al TJUE, la contractació bancària i clàusules abusives, qüestions prejudicials sobre el venciment anticipat i els IRPH i la construcció d’un mercat únic digital en el marc del dret administratiu, entre altres temes.

Alguns dels temes que s'abordaran seran el de la contractació bancària i clàusules abusives, qüestions prejudicials sobre el venciment anticipat

Les jornades comptaran amb la presència de l’advocat i catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona, Jaume Alonso Cuevillas Sayrol; el magistrat del Jutjat d’Instrucció 3 de Reus, Diego Àlvarez de Juan; l’advocat i secretari del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Jesús Sánchez García; la magistrada del Tribunal Suprem, Rosa M. Virolés Piñol; l’advocat Nacho Alamillo Domingo, i el magistrat de l’Audiència Nacional, Eloy Velasco Núñez, entre molts altres.

Un dels objectius de les jornades es basa a donar a conèixer «l’abast i la influència dels reglaments i directives europees a la nostra societat en matèria de consumidors i usuaris, dret laboral, administratiu i penal, però també com afecten les reformes i com s’adapten aquí», resol Sergi Guillén. En només 15 anys s’ha derogat més d’un 60% de la normativa vigent. 

En només 15 anys s’ha derogat més d’un 60% de la normativa vigent

«Un canvi normatiu implica un període d’adaptació, on es veuran les febleses i les fortaleses d’aquest canvi. No hi haurà cap desestabilització, ja que el marc legal es mantindrà, però Europa donarà un termini d’aplicació de la nova directiva. Passat aquest temps, si l’Estat espanyol no l’ha transposat, comencen les sancions. Espanya és qui n’ha pagat més de tota Europa. Prop del 60% de les multes que ha ingressat la UE, de fet», diu Guillén.

Com bé esmenta, el 2014 els jutjats espanyols van plantejar 17 qüestions prejudicials només en l’àmbit de consumidors i usuaris. «Tenien dubtes i les van sol·licitar. Vist així, són moltes, perquè des del 1998 se n’havien plantejat 394. Per contra, l’Estat espanyol té una mitjana de gestió de qüestions prejudicials a la UE d’un 4% només», destaca Guillén.

Temas

Comentarios

Lea También